PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Hola de nou! En aquesta segona setmana d’implementació del pla d’intervenció, passo a descriure-us la tercera sessió.

Descripció de la sessió

L’alumna començarà a aprendre tècniques per regular les emocions intenses, com la ràbia o la frustració a través del treball amb el Semàfor de la calma, tècniques de respiració i ioga.

Objectius

-O.G.1: Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com a eina de prevenció de conductes disruptives.
– O.E. 1.2: Desenvolupar habilitats i estratègies d’autoregulació emocional, centrant-se en tècniques concretes per gestionar emocions intenses que sovint deriven en conductes disruptives (com la ràbia o la frustració).

Reflexió personal

La tercera sessió amb la B. ha estat molt positiva. Ha començat revisant el diari emocional, una activitat que li agrada i cada cop dins de la rutina de l’escola vol fer. Tot i passar uns dies complicats, ha mostrat predisposició. La sessió s’ha dividit en dues parts: el joc del semàfor, que li ha costat aplicar en situacions reals. Aquesta activitat ha estat força costosa i crec que caldria millorar-la. La segona part de la sessió ha consistit a treballar i aprendre tècniques de respiració i de relaxació amb ioga, en les quals ha destacat per la seva motivació, calma i concentració. Ha expressat sentir-se “tranquila i amb pau”. Ha finalitzat escrivint “Pau i Contenta” al diari, mostrant satisfacció amb l’activitat, que es considera incorporar regularment.

En aquesta tercera sessió, vull parlar sobre algunes aportacions de teòrics relacionades amb aspectes desenvolupats durant les activitats:

• Ioga i relaxació en nens: La pràctica del ioga i la relaxació en nens s’ha demostrat beneficiosa per al desenvolupament emocional i cognitiu. Segons estudis, el ioga ajuda a reduir l’estrès, millorar l’autoregulació emocional i fomentar una actitud més positiva, tal com exposen Hagen i Nayar (2014). La capacitat de la B. per mantenir la calma i verbalitzar que li agrada sentir-se tranquil·la reforça aquesta evidència.
• Estratègies d’autoregulació com el joc del semàfor: L’ús d’estratègies com el semàfor es basa en tècniques de “mindfulness” aplicades a la resolució de conflictes i a l’autocontrol. Investigacions han demostrat que aquests models estructurats poden millorar la capacitat de pensar abans d’actuar, tot i que el procés pot requerir pràctica i suport consistent per interioritzar-lo (Biegel et al., 2012). El fet que la B. necessiti més exemples pràctics per aplicar la tècnica és coherent amb aquests resultats.
• Reforç positiu i aprenentatge emocional: L’ús del diari emocional com a eina per reflexionar i expressar els seus sentiments fomenta el desenvolupament de la intel·ligència emocional, un aspecte clau per a la gestió emocional i el benestar psicològic , tal com descriu Cassà (2005). Aquesta activitat no només ajuda a identificar emocions, sinó que també les vincula amb experiències positives, com s’observa amb la resposta de la B. després de la sessió.
• Beneficis de l’activitat física moderada en nens amb dificultats emocionals: Activitats com el ioga contribueixen a millorar la funció executiva i reduir comportaments impulsius. Segons Diamond i Lee (2011), la combinació de moviment i tècniques de respiració ajuda a estimular àrees del cervell relacionades amb el control inhibitori i la memòria de treball, aspectes clau en la regulació emocional.

Evidències

Com sempre, us deixo el recull d’imatges de la sessió!

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta el document de la graella.

Observacions personals

En aquesta tercera sessió he tingut sentiments diversos… Crec que el plantejament de l’activitat de la tècnica del semàfor calia millorar-la, perquè no he pogut veure si realment la nena ho podrà fer servir o millorarà. En canvi, al desenvolupar la segona sessió, aquests sentiments són molt més positius,  perquè crec que per si mateixa ho podrà fer servir. També estic observant com la nena està creant un vincle molt especial i màgic, ja que ara quan ens trobem per l’escola es mostra molt més alegre i contenta, i té ganes d’estar amb mi.

Referències bibliogràfiques

Biegel, G.; Freedman, M.L.;Griffin, M.L.; Meiklejohn, J.; Phillips, C.; Roach, A. i  Saltzman, A. (2012). Integrating mindfulness training into K-12 education: Fostering the resilience of teachers and students. Mindfulness, 3, 291-307.

Cassà, È. L. (2005). La educación emocional en la educación infantil. Revista interuniversitaria de Formación del Profesorado, 19(3), 153-167.

Diamond, A. i Lee, K. (2011). Interventions shown to aid executive function development in children 4 to 12 years old. Science, 333(6045), 959-964.

Hagen, I. i  Nayar, U. S. (2014). Yoga for children and young people’s mental health and well-being: research review and reflections on the mental health potentials of yoga. Frontiers in psychiatry, 5, 35.