Públic
En el meu cas, el meu tutor de pràctiques és el J.L.F. ( per tal de preservar la seva privacitat) Ell  és mestre d’Educació Primària amb l’especialitat d’Educació Física, Psicopedagog i es troba finalitzant els estudis de Psicologia. Fa més de quinze anys que es dedica a l’assessorament psicopedagògic a l’escola. Actualment, és el responsable del Departament d’Orientació del centre.  S’encarrega d’atendre a l’alumnat de 5è de Primària fins a 4t d’ESO. Treballa conjuntament amb l’altra psicopedagoga de l’escola: l’E.B.N. ( per tal de preservar la seva privacitat). Ella s’encarrega d’atendre als infants d’I3 fins a 4t de Primària. La seva vocació d’ajuda li ve des de petit, es pot veure que ha estat sempre una persona molt implicada en l’atenció i l’ajuda a aquelles persones amb més dificultats i necessitats. El J.  va decidir dedicar-se a la psicopedagogia després d’observar les necessitats existents a les escoles: alumnat amb dificultats d’aprenentatge i també situacions socials i emocionals força delicades. Durant el seu bagatge com a mestre, es va adonar del buit existent pel que fa a l’atenció de les necessitats reals dels centres, ocasionant que la resposta educativa que rebia aquest alumnat fos nul·la o inexistent. Per això va decidir estudiar Psicopedagogia i poder acompanyar a l’alumnat amb aquestes necessitats i construir una escola més inclusiva, justa i que facilités l’accés a l’aprenentatge a tots els nens i nenes.
Tal com he pogut veure a l’assignatura Estratègies i Recursos per a la pràctica psicopedagògica, és molt necessari tenir clares quines són les funcions del psicopedagog. A través d’una primera entrevista, vaig poder recollir quines són. Tot seguit, passo a anomenar-les:
  • Distribució i coordinació de les hores d’atenció a la diversitat en Infantil, Primària i Secundària.
  • Convocatòria i presidència de les CAEI (Comissions d’Atenció Educativa Inclusiva) en les etapes d’Infantil, Primària i Secundària.
  • Valoracions, actuacions i orientacions psicopedagògiques per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge.
  • Intervenció amb l’alumnat amb afectacions més greus o que requereixen atenció puntual durant el curs.
  • Coordinació dels plans de suport individualitzats per aquells alumnes que ho requereixin (sigui metodològic o curricular).
  • Reunions amb les famílies d’alumnes amb dificultats, garantint una bona comunicació entre la família i l’escola.
  • Assistència a reunions de coordinació amb centres de suport extern com EAP, CDIAP, CREDA, CSMIJ, Serveis Socials, EAIA, DGAIA, etc.
  • Organització i tramitació de derivacions d’alumnat a centres de suport extern.
  • Proposta de criteris i procediments per a la realització d’adaptacions curriculars.
  • Col·laboració amb tutors i tutores en la prevenció i detecció de problemes d’aprenentatge.
  • Participar en les sessions d’avaluació.
  • Tramitació de documentació relacionada amb el departament, com dades estadístiques, demandes de recursos (aules d’acollida, SIEI, etc.).
  • Tramitació de protocols per avaluar les necessitats de suport educatiu complementari.
  • Gestió de les hores de vetllador (aquest curs hi ha 45 h. ) amb l’ajuda de l’EAP.
  • Assessorament al professorat sobre recursos, metodologia i agrupaments per treballar amb alumnat amb dificultats.
  • Coordinació amb centres reeducadors privats per atendre les necessitats educatives de suport de l’alumnat.
  • Digitalització de tota la documentació relacionada amb el departament.
En el marc també de l’assignatura anomenada anteriorment, és important tenir clar que el Departament d’Orientació de l’escola té un pla d’actuació molt ben definit i que se segueix davant la sospita d’alguna dificultat. El protocol és el següent.
1. Clarificació de la demanda: recepció del full de derivació o de la sol·licitud de la demanda. Cal dir que la demanda pot venir pel professorat o per la família. És important identificar i comprendre el motiu de la demanda.
2. Recerca d’informació prèvia: Es consulten les dades significatives de la història escolar de l’alumne (informació del professorat, entrevistes amb famílies, derivacions externes…) i finalment, cal buscar si hi ha hagut algun possible diagnòstic anterior o d’algun organisme extern.
3. Coordinació amb les parts implicades: És important prèviament haver parlat amb el tutor o tutora per recollir el màxim de dades possibles. Es fixa una entrevista amb la família per completar i contrastar la informació, així com per demanar l’autorització per iniciar el procés de valoració. També si cal, es fan reunions amb professionals externs al centre per disposar d’una visió molt més àmplia. Igualment, cal dir que es notifica a l’EAP l’inici d’un procés de seguiment i d’avaluació.  La CAEI és un moment en el qual els assistents (cap d’estudis de l’Etapa, mestra SIEI, psicopedagoga EAP i orientadors) es posen al dia i estan al corrent de l’inici d’un procés d’avaluació o, fins i tot, de la negativa d’algunes famílies a iniciar el procés de valoració.
4. Intervenció amb l’alumnat: Primerament, cal fer una entrevista inicial amb l’alumne per tal de crear vincle i recollir dades. Aquesta part destaca que és molt important. Un cop realment hi ha un clima de confiança, s’inicia el procés de valoració psicopedagògic: es realitzen les proves estandarditzades i no estandarditzades pertinents adapatdes a la problemàtica o dificultat de l’alumne. Un cop s’han recollit les dades, cal fer la correcció i baremació pertinent per obtenir els resultats. Posteriorment, cal interpretar,  conceptualitzar i identificar les dificultats existents. Finalment, s’elabora la proposta de possibles solucions, considerant materials educatius, adaptacions o derivacions a serveis externs si cal.
5.  Retorn al tutor o tutora: Primerament, es comparteixen els resultats amb la tutora o tutor. A continuació, es revisa quines actuacions o accions ja s’estan fent dins de l’aula i se’n proposen de noves (per dins i fora de l’aula).
6. Retorn a l’alumnat: El psicopedagog comunica a l’alumnat els resultats i comentaris (tot adaptat a l’edat i les capacitats de l’alumnat). Es fa un acompanyament emocional en tot moment (prèviament a aquest retorn ja s’està fent)  i es van explicant les mesures i les propostes que se seguiran.
7. Retorn a l’EAP: L’EAP rep tota la informació pertinent a les proves i resultats i mesures que es volen seguir.
8. Retorn a la família: Un cop l’equip docent i l’alumne/a implicat/a estan al cas, cal fer la reunió amb les famílies. En aquesta reunió s’exposen detalladament els resultats i les propostes de solució a la família. També es fa un assessorament sobre accions a seguir a casa o derivació a algun servei extern. En aquest cas també és molt important anar fent un seguiment de la resposta que està donant la família.
9: Implementació de les mesures: L’orientador notifica al professorat implicat de la situació de l’alumne. Els assessora per les mesures o recursos que hauran de fer servir a partir d’ara amb aquell alumne. En el cas que fos necessari, col·labora amb l’elaboració del Pla Individualitzat (PI).
10: Seguiment i coordinació: Es fixen diverses trobades entre els tutors i tutores, el Departament d’Orientació i família per fer seguiment sobre l’evolució de l’alumne. També es fa coordinació amb la família per actualizar-los sobre el progrés de l’alumne. Així mateix, es faran coordinacions amb els serveis externs que estiguin treballant amb l’infant o jove.
Aquest pla assegura que es treballi de manera estructurada i adaptada a les necessitats de l’alumnat, amb un focus important en la comunicació fluida entre tots els agents implicats (tutors i tutores, famílies, Departament d’Orientació, professionals externs, i l’alumne mateix).