Bona tarda-nit! Us vaig a descriure la sisena sessió
Descripció de la sessió
En aquesta sessió es treballa el control de la impulsivitat, ensenyant a l’alumna a fer pauses abans de reaccionar en situacions emocionalment intenses.
Objectius
-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.
– O.E. 2.2: Promoure la resolució de conflictes de manera positiva i autònoma, ensenyant tècniques de mediació personal que redueixin la recurrència de respostes violentes o impulsives.
Reflexió personal
En aquesta sessió, s’han treballat les emocions i la impulsivitat a través de dues activitats. Primer, la lectura del conte Tinc un volcà ha permès reflexionar sobre la ràbia, identificant situacions que la fan sentir així i com gestionar-les. La nena es va sentir identificada amb la protagonista i va aplicar tècniques de respiració que coneixia. Tot i que ella mateixa verbalitza que no sempre les fa servir. Després, va construir un volcà amb plastilina, representant les seves emocions i parlant sobre com evitar que “exploti”. La segona activitat es va fer a l’aula de psicomotricitat, realitzant tres jocs per treballar el control del moviment i la impulsivitat. Tot i ser una activitat individual, la nena va gaudir molt, especialment en el joc de les estàtues amb música, que la va ajudar a entendre la importància de la calma i la paciència. Ha estat una sessió en la qual ella ha gaudit molt i s’ha mostrat com sempre molt participativa i entusiasmada.
Evidències
Com a cada sessió, us deixo el recull d’imatges.
Avaluació
Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són novament: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta l’arxiu de la graella d’observació.
Observacions personals
El control de la impulsivitat i el desenvolupament de la calma són per a mi aspectes fonamentals en el creixement emocional i social dels infants. Treballar aquestes habilitats en edats primerenques contribueix a l’autoregulació, és a dir, la capacitat de gestionar emocions i comportaments per assolir objectius a llarg termini. Això inclou processos tant automàtics com controlats, permetent als infants desenvolupar respostes adequades davant situacions complexes o emocionalment intenses (Álvarez et al., 2022).
L’autocontrol, un aspecte específic de l’autoregulació, és clau per prevenir respostes impulsives i fomentar accions més reflexives. La neuroeducació destaca que aquestes habilitats s’assenten sobre factors biològics i ambientals i es poden enfortir amb activitats sistemàtiques que integren el joc, la reflexió i el moviment, tal com descriuen Chaverri i León (2022). Penso que la sessió d’avui engloba molt bé aquestes idees.
A més,tal com descriu Gómez (2020), otorgra molta importància a la creació d’un context educatiu inclusiu i conscient d’aquestes necessitats. Això permet als infants aprendre de manera progressiva com regular les seves emocions i desenvolupar habilitats de convivència social més sòlides, beneficiant tant el seu benestar personal com la seva capacitat d’interactuar amb els altres de manera positiva i col·laborativa. Aquest enfocament és especialment rellevant per a infants amb problemes de regulació emocional com la B. , ja que contribueix a disminuir la seva vulnerabilitat davant l’estrès i a potenciar l’aprenentatge emocional i cognitiu.
I la pregunta que em sorgeix és: la psicopedagogia que hi pot fer en tot això? Des de la meva perspectiva, crec que moltíssim! Jo estic molt contenta i orgullosa del pla d’intervenció dissenyat i del desenvolupament que té fins el dia d’avui.
La psicopedagogia pot jugar un paper essencial en el desenvolupament de les habilitats d’autocontrol i calma en infants, especialment en contexts educatius. Aquest camp ofereix eines teòriques i pràctiques per dissenyar i implementar estratègies d’intervenció personalitzades, que tenen com a objectiu fomentar la regulació emocional i la conducta reflexiva.
Programes d’educació emocional: Implementar programes basats en l’educació emocional a les escoles contribueix a millorar la competència social i emocional dels infants. Aquestes iniciatives treballen aspectes com la identificació d’emocions, l’autocontrol i les habilitats de resolució de conflictes, promovent una regulació més efectiva dels impulsos. Aquí entren en joc algunes assignatures del màster: Noves mirades de la psicopedagogia, estratègies i recursos per a la pràctica psicopedagògica i intervenció en la pràctica educativa.
Estratègies de joc i moviment: Com a complement, crec que fer activitats psicomotrius poden ser molt útils per treballar el control dels impulsos. Combinar elements físics i emocionals permet als infants practicar respostes regulades davant estímuls que poden generar frustració o excitació. En aquesta també puc incorporar algunes assignatures del màster: Noves mirades de la psicopedagogia, estratègies i recursos per a la pràctica psicopedagògica i intervenció en la pràctica educativa.
Intervencions individualitzades: La psicopedagogia pot oferir plans d’intervenció adaptats a les necessitats específiques de cada infant. Aquest tipus d’intervenció és particularment beneficiós per a aquells amb trastorns de la regulació emocional o dèficits d’atenció. També ho podem veure en algunes assignatures: Avaluació i intervenció psicopedagògica, fonaments de l’assessorament i la intervenció psicopedagògica i intervenció en la pràctica educativa.
Capacitació docent i familiar: La psicopedagogia també pot actuar com a pont entre docents, famílies i infants, oferint formació específica per ajudar els adults a entendre millor el comportament infantil i aplicar estratègies de suport consistents, partint de les necessitats de cada infant i potenciant les seves capacitats. Això ho he pogut veure principalment en l’assignatura d’Avaluació i intervenció psicopedagògica i fonaments de l’assessorament i la intervenció psicopedagògica.
Suport continuat: Dur a terme un seguiment continuat de l’infant és crucial per consolidar les habilitats apreses. La psicopedagogia pot facilitar aquest procés, proporcionant un marc estructurat per avaluar el progrés i ajustar les intervencions segons sigui necessari. En aquest darrer punt, també puc relacionar-ho amb algunes assignatures: Noves mirades de la psicopedagogia, tendències psicopedagògiques contemporànies, estratègies i recursos per a la pràctica psicopedagògica, fonaments de l’assessorament i la intervenció psicopedagògica i intervenció en la pràctica educativa.
En resum, la psicopedagogia no només se centra en l’infant, sinó que actua de manera sistèmica, implicant tots els agents del seu entorn. Això assegura que els esforços per millorar la regulació emocional i el control de la impulsivitat siguin coherents i sostenibles, proporcionant als infants eines per enfrontar els reptes emocionals amb confiança i serenitat.
Referències bibliogràfiques
Álvarez, P.A.; Milena, S. i Quintero, J. (2022). Las habilidades de autocontrol y autorregulación en la edad preescolar: habilidades en preescolares. Journal of Neuroeducation, 2(2).163-166.
Chaverri, P. i León, S.P. (2022). Promoviendo la capacidad de autocontrol en niñas y niños: conceptos y estrategias en contexto. Revista Innovaciones Educativas, 24(37), 119-132.
Gómez, I. (2020).Educación emocional para la educación inclusiva: un estudio multicausal para trabajar la gestión de las emociones. REIDOCREA, 9, 85-92.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.