PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Bona nit a totes,

El passat dilluns dia 16 vaig destinar les pràctiques a fer una de les parts més significatives del pa d’intervenció: continuar amb el procés d’avaluació per tal de valorar, estructurar i donar sentit a les intervencions fetes durant aquestes darreres setmanes. Aquesta sessió s’ha estructurat de dues maneres principals: revisió de tot el material i aplicar les eines d’avaluació pendents. Els instruments utilitzats han estat la rúbrica del pla d’intervenció, el qüestionari al psicopedagog i la checklist autoavaluativa. A través d’aquestes, he pogut valorar amb detall aspectes essencials, com ara l’adequació de les propostes al context, l’impacte que ha tingut a l’alumna, la pràctica com a psicopedagoga o l’anàlisi detallada del programa “Un viatge ple d’emocions”.

Tanmateix, no tot ha anat segons el previst. L’entrevista amb el tutor, que esperava amb il·lusió per tancar el cercle d’aquesta avaluació, no ha estat possible, ja que continua de baixa. Això m’ha recordat que la realitat professional sovint comporta imprevistos i que, com a  futura psicopedagoga hauré de desenvolupar una capacitat d’adaptació i empatia que em permeti avançar, malgrat les circumstàncies. Tot i que hagi acabat les pràctiques, espero que ell torni i pugui parlar amb ell sobre la seva valoració i percepció.

Malgrat aquesta absència, la sessió d’avui ha estat molt enriquidora i m’ha deixat una sensació d’assoliment acadèmic. He pogut reflexionar sobre el paper de l’avaluació com a eina de millora i m’he adonat de com n’és d’essencial per donar resposta a les necessitats reals del nostre entorn educatiu. Aquestes pràctiques m’han ofert l’oportunitat no només d’aprendre tècniques i mètodes, sinó també de créixer com a professional amb consciència crítica i compromís amb l’educació inclusiva. Continuo endavant, convençuda que cada pas per petit que sigui, m’acosta més al meu objectiu: contribuir al desenvolupament integral de les persones des d’una perspectiva psicopedagògica, especialment d’aquelles que presenten més necessitats.

L’avaluació constitueix un component essencial en qualsevol procés d’implementació de projectes, especialment en àmbits educatius. Lluny de ser un simple instrument de valoració ex post, l’avaluació és un procés continu i integrat que permet monitorar, ajustar i millorar les accions en temps real, assegurant que aquestes responguin als objectius establerts i s’adaptin a les necessitats emergents del context. En aquest sentit, l’avaluació no només té una funció de control, sinó que actua com a eina reflexiva que facilita la presa de decisions fonamentades. Per mitjà de l’ús d’instruments adequats –com ha estat en aquest cas de rúbriques, qüestionaris, entrevistes, checklists o observació directa–, es poden identificar fortaleses, debilitats i possibles desviacions respecte al pla inicial, perquè ofereix una visió integral de l’impacte i la sostenibilitat de les intervencions que s’han fet durant les vuit sessions programades.

A més, en un context de millora contínua, l’avaluació permet la retroalimentació sistemàtica entre les fases de disseny, implementació i resultats, generant coneixement aplicat i facilitant la transferència de bones pràctiques. Aquest procés és especialment valuós en entorns educatius, en els quals els projectes no només han d’assolir objectius concrets, sinó també respondre a criteris d’equitat, inclusió i qualitat pedagògica.

En definitiva, l’avaluació no és només una etapa del procés, sinó un component transversal que enriqueix tant l’execució com els resultats dels projectes. En la mesura que es concebi com una activitat col·laborativa i sistemàtica, l’avaluació esdevé un motor de transformació i innovació, capaç d’alinear els recursos, les accions i els impactes amb els valors i propòsits de l’organització o institució promotora.

La integració de diversos instruments d’avaluació a “Un viatge ple d’emocions” ha esdevingut un element fonamental per garantir la qualitat i la coherència de les intervencions. La conjunció d’eines com la graella d’observació, el diari emocional, checklist per avaluar el diari, el qüestionari autoavaluatiu per a l’alumna,  rúbrica per avaluar el diari, el qüestionari psicopedagògic per valorar tot el procés, la rúbrica per l’assoliment dels objectius, la rúbrica del pla d’intervenció, la checklist autoavaluativa i l’entrevista amb el tutor (tot i no haver-se pogut fer), han permès no només accedir a una visió polièdrica de la realitat educativa, sinó també sistematitzar la informació recollida, tot afavorint una presa de decisions informada i rigorosa.

D’una banda, la graella d’observació i el diari emocional aporten un vessant qualitatiu indispensable, que contribueix a comprendre el component afectiu i les dinàmiques socioemocionals que s’han donat durant aquestes setmanes.  La graella d’observació ha permès una anàlisi sistemàtica i objectiva de les situacions i les interaccions viscudes, aportant dades empíriques i situades. Pel que fa al diari emocional, ha ofert un accés directe a la vivència subjectiva de l’alumna, documentant el seu benestar psicològic. Aquestes eines no només recullen dades descriptives, sinó que també permeten captar matisos, percepcions i vivències sovint invisibles en instruments purament quantitatius. Reprenent el diari emocional, cal parlar també de la checklist per avaluar el diari (per part de l’alumna) i de la rúbrica, els quals han permès valorar l’instrument. Aquests dos instruments han aportat criteris clars, coherents i mesurables, assegurant la validesa i la fiabilitat de la informació recollida.

D’altra banda, el qüestionari de l’alumna i el qüestionari  per al psicopedagog ofereixen un canal per escoltar la veu de l’alumna (protagonista) i també del tutor de pràctiques i psicopedagog (expert). Les seves aportacions han permès enriquir molt més la meva perspectiva. A més, el qüestionari autoavaluatiu per a l’alumna ha estimulat la reflexió metacognitiva, convidant la protagonista del procés a valorar el seu propi aprenentatge, a identificar punts forts i febles, i a reconèixer les seves necessitats . Aquesta perspectiva s’enriqueix encara més amb el qüestionari psicopedagògic per valorar tot el procés, la qual aporta una mirada professional. Ell ha pogut integrat els principis teòrics i metodològics de la psicopedagogia i oferir-me dades interpretatives que superen l’anàlisi purament descriptiva.

La rúbrica d’objectius i la rúbrica del pla d’intervenció estableixen els estàndards de qualitat i rendiment als quals s’adscriu el projecte, convertint-se en guies normatives que delimiten quines metes s’han d’assolir i quines competències caldrà desenvolupar. Aquestes rúbriques promouen la transparència i la coherència entre el disseny teòric i la seva execució pràctica. Les dues rúbriques han actuat com a marcs normatius que han establert els estàndards de qualitat i els criteris de rendiment, assegurant que l’itinerari formatiu ha seguit els principis definits en el disseny del pla d’intervenció.

També amb aquest mateix esperit de millora contínua, la checklist autoavaluativa m’ha permès a mi mateixa  als diferents agents implicats revisar la coherència i la pertinença de les accions, així com la  correspondència amb els objectius i els valors centrals. L’ús d’aquest instrument en la fase final del projecte m’ha permès contrastar sistemàticament les actuacions realitzades amb els objectius prèviament establerts, garantint la coherència metodològica i l’excel·lència acadèmica. Així he pogut recollir informació rellevant i rigorosa per a la presa de decisions, el reajustament estratègic i la millora contínua.

A continuació, us deixo els instruments que quedaven pendents de compartir-vos: checklist autoavaluativa, qüestionari del psicopedagog i rúbrica del pla d’intervenció.

Moltes gràcies!