Bona nit! Passo a descriure-us la penúltima sessió

Descripció de la sessió

Aquesta sessió revisa les habilitats emocionals adquirides, amb l’objectiu que l’alumna identifiqui la seva progressió i les tècniques que li han estat útils.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.

-O. E.2.3. Avaluar l’impacte de les sessions en el comportament de l’alumna, mitjançant una revisió continuada de les millores en la gestió emocional i la disminució de les conductes disruptives al llarg de les sessions.

Reflexió personal

Durant aquesta setena sessió, s’ha prioritzat atendre la necessitat emocional de la nena arran de l’absència del seu tutor, que està de baixa. La nena ha expressat tristesa en veure la substitució i ha manifestat trobar a faltar al seu tutor dient “Quiero a M*” mentre plorava. S’ha decidit parlar amb ella . Durant la conversa, se li ha explicat que el retorn del tutor és incert, però s’ha encoratjat a intentar reprendre la normalitat durant els últims dies del curs. En revisar el diari, s’ha detectat que la part d’aula no s’ha completat recentment, fet que no s’ha considerat problemàtic. Quan se li ha preguntat sobre les seves emocions, la nena ha indicat sentir-se “muy triste”, però abans d’iniciar la sessió ha dit que ara se sentia “contenta”.

En la primera activitat, es va treballar la reflexió de la nena sobre la seva participació en l’ús del diari emocional, emplenant una checklist i un qüestionari. Es van revisar les pàgines del diari prèviament, i la nena verbalitzava el que veia. El qüestionari va requerir lectura i contextualització de les preguntes, amb respostes sinceres però amb dificultats en la mida del text. La checklist va ser més fluida, tot i haver d’explicar les frases i utilitzar una fotocòpia en lloc del dossier. En parlar de tècniques per trobar calma, la nena va aplicar exercicis de respiració. Es va ajornar l’emplenament de la rúbrica per iniciar la segona activitat.En la segona activitat, la nena va gaudir molt fent la roda de les emocions, relacionant cada emoció amb un color i inspirant-se en la pel·lícula Inside Out. Tot i tenir un model al dossier, va pintar-la segons la seva creativitat, integrant colors dels personatges de la pel·lícula. Aquesta connexió espontània va aportar la idea de fer un cinefòrum en futures sessions. Durant l’activitat, es va aprofitar per valorar el diari emocional, amb un resultat molt positiu.

En finalitzar, es va emplenar la darrera part del diari. Finalment, se li va avançar que l’última sessió seria una tarda especial, fet que la va alegrar molt abans de tornar a classe.

Evidències

Us deixo el recull d’imatges.

 

Avaluació

Els instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són cinc:la graella d’observació, el diari emocional,,la checklist de l’alumna per avaluar el diari , el qüestionari de l’alumna per avaluar el diari i la rúbrica d’avaluació per avaluar el diari . A continuació s’adjunten els diferents arxius dels tres darrers instruments anomenats anteriorment.

Observacions personals

En aquest cas, crec que l’estructura dels instruments d’avaluació hauríen d’haver estat molt més accessibles a les necessitats de la nena. Pel que fa al qüestionari, considero que les respostes hauríen d’haver estat a una mida més gran i les preguntes molt més separades. En el cas de la checklist, l’hem emplenat fora del dossier de treball. A partir també d’una aportació de la nena, m’ha donat una idea d’una nova activitat: cinefòrum a través de la pel·lícula Inside out.
A part, també volia compartir en aquest espai que avui m’ha envaït la tristesa perquè veig que les pràctiques s’acaben. Demà tanco la intervenció amb la nena i resto a l’espera de saber si podré fer una novena sessió amb tot el grup de la classe de la nena.  Em fa moltíssima pena acabar-ho perquè crec que hem creat un vincle i una connexió molt especial i maca.
També, en aquest espai d’observacions, vull parlar especialment sobre el diari emocional, ja que ha estat l’eix sobre el qual s’ha desenvolupat aquesta darrera sessió.
L’ús del diari emocional com a recurs psicopedagògic per mi ha estat una eina valuosa per al desenvolupament de competències emocionals en infants amb necessitats educatives especials, com ha estat el cas de l’alumna amb síndrome de Down. Aquest recurs s’ha implementat al llarg de les set sessions fetes i la que queda demà, amb l’objectiu d’ajudar l’alumna a identificar, expressar i gestionar les seves emocions, tal com suggereixen els estudis de Bisquerra i Pérez (2007), que emfatitzen la importància de treballar l’educació emocional des d’una perspectiva pràctica i adaptada.

Segons Bisquerra (2012), el diari emocional permet treballar les emocions d’una manera estructurada, que ha permès tenir  un espai segur en el qual ha pogut plasmar els seus sentiments. Aquesta pràctica ha fomentat una connexió més profunda amb les seves experiències i ajuda a desenvolupar habilitats com l’empatia i la regulació emocional. A més, la capacitat d’identificar i gestionar les emocions està estretament relacionada amb l’èxit acadèmic i les relacions socials saludables. Els beneficis d’aquesta eina  crec que són especialment rellevants per a infants amb dificultats en l’expressió oral o necessitats educatives especials. Combinar expressió escrita i visual (les enganxines) en el diari emocional ha facilitat la comunicació i l’autoconeixement.

A nivell pràctic, l’ús d’un diari emocional ha afavorit una comprensió més profunda de les pròpies emocions, proporcionant estratègies per afrontar situacions d’estrès i conflicte. Està clar que ha permès desenvolupar i millorar la intel·ligència emocional, contribuint així  a una major resiliència i benestar psicològic. Així mateix, aquest recurs també facilita una relació més estreta entre professionals i l’alumnat, creant espais de diàleg i confiança que enriqueixen l’aprenentatge emocional.

Aquest projecte evidencia que el diari emocional és una eina eficaç i adaptable, promovent no només el desenvolupament emocional, sinó també la inclusió educativa i social. Això coincideix amb les directrius d’organismes com la UNESCO que recalquen la importància de metodologies inclusives i personalitzades en l’educació.

Referències bibliogràfiques

Bisquerra, R. (2012). De la inteligencia emocional a la educación emocional. Cómo educar las emociones1, 24-35.

Bisquerra, R. i Pérez, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI,10, 61-82.