Hola de nou! Us passo a descriure aquesta cinquena sessió. Les sensacions d’avui han estat força diverses, perquè no he pogut desenvolupar una part de la sessió programada. A continuació, us ho explico tot!
Descripció de la sessió
Aquesta sessió se centra a proporcionar eines per resoldre conflictes amb assertivitat, ajudant l’alumna a comunicar-se de manera positiva i a gestionar els desacords.
Objectius
-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.
– O.E. 2.2: Promoure la resolució de conflictes de manera positiva i autònoma, ensenyant tècniques de mediació personal que redueixin la recurrència de respostes violentes o impulsives.
Reflexió personal
La cinquena sessió va començar amb la nena, B., molt contenta i amb predisposició a treballar. Durant el moment diari, es va mostrar autònoma, però va verbalitzar “Abuelo muerto”. Va ser necessari parlar amb el tutor i vaig descobrir que el dia 20 de desembre li feien una missa en record al pare de la seva mare, el qual fa més de 20 anys que va morir. He pensat que això també pot ser una dificultat amb la qual es trobi: el treball de la mort i el dol amb l’alumnat amb síndrome de Down.
A la primera activitat, va mostrar gran interès, classificant pictogrames sense dificultats i verbalitzant experiències personals relacionades amb les imatges. Això demostra la seva consciència sobre les accions i emocions pròpies. Li va agradar molt també el moment “enganxines” tot i que com a proposta de millora caldria fer-ho sense adhesius perquè si l’enganxes, ja no el pots treure i no pots aprofitar novament el material. Però, quan tocava començar la segona activitat, va mostrar un canvi brusc de conducta, amb ràbia i rebuig a participar. Davant aquesta situació, se li va donar espai per relaxar-se i gestionar les emocions, oferint-li suport emocional i utilitzant tècniques de respiració que ja coneixia. Això la va ajudar a calmar-se i a expressar el malestar per la idea de la pèrdua del seu avi. El tutor m’havia comentat que feia dies que verbalitzava “Mi abuelo se ha muerto”, però que ho feia en el moment que se li demanava que reconduís la conducta o quan havia fet alguna cosa malament. Vaig veure que la segona activitat no seria possible fer-la i vaig haver d’improvitzar. Finalment, amb música relaxant, vam fer una lectura del llibre El fil invisible, que la va ajudar a entendre els vincles afectius. La sessió va acabar amb l’elaboració del diari i el retorn a classe, després d’una experiència emocionalment intensa.
Evidències
Com sempre, us deixo el recull d’imatges de la sessió!
Avaluació
Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són novament: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta l’arxiu de la graella d’observació.
Observacions personals
L’educació emocional és fonamental per al desenvolupament integral de l’alumnat, especialment en persones amb discapacitat intel·lectual, com és el cas de la síndrome de Down. Segons Saura (2018) a l’entrevista Emilio Ruiz, la presència a l’aula d’un nen amb síndrome de Down suposa un repte per a tota la comunitat educativa, i és essencial oferir estratègies metodològiques que facilitin la seva inclusió, tenint en compte les seves característiques i necessitats.
En aquest context, la psicopedagogia juga un paper clau en la identificació i implementació de metodologies que promoguin el desenvolupament emocional i cognitiu de l’alumnat amb necessitats educatives especials. És imprescindible que les professionals adoptem una mirada oberta i flexible, capaç d’adaptar-se al perfil de cada alumne, reconeixent les seves fortaleses i àrees de millora. Aquesta adaptació no només beneficia l’alumne amb discapacitat, sinó que enriqueix tot el grup classe, fomentant una cultura d’inclusió i respecte per la diversitat.
Durant la sessió, vaig observar que l’ús de pictogrames i activitats visuals facilitava la comprensió i expressió de les emocions per part de l’alumna. Aquesta observació coincideix amb la proposta de Ruiz fet a l’entrevista de Saura (2018), qui suggereix que els nens amb síndrome de Down perceben millor per la vista, i per tant, és beneficiós que les lliçons estiguin acompanyades de recursos visuals.
Tanmateix, també vaig notar que, en determinats moments, l’alumna mostrava resistència a participar en algunes activitats, expressant emocions com la ràbia o la tristesa. Aquests episodis em van recordar la importància de proporcionar un entorn segur i comprensiu, en el qual l’alumnat se senti escoltat i respectat. En aquests casos, és fonamental adaptar les activitats a l’estat emocional de l’alumne, oferint alternatives que li permetin expressar-se i gestionar les seves emocions de manera adequada.
En conclusió, aquesta experiència em reafirma en la necessitat d’una educació personalitzada i flexible, que tingui en compte les particularitats de cada alumne. Com a professionals, hem de ser capaços d’adaptar les nostres metodologies i recursos per respondre a la diversitat present a l’aula, promovent el desenvolupament emocional i cognitiu de tot l’alumnat. Només així podrem garantir una educació inclusiva i de qualitat, que prepari els nostres alumnes per afrontar els reptes de la vida amb confiança i autonomia.
Referències bibliogràfiques
Saura, V. (2018). (8 de gener de 2018). Entrevista a Emilio Ruiz. Diari de l’educació. https://diarieducacio.cat/blog/2018/01/08/tens-alumne-sindrome-down-fes-coses-ell-que-serveixin-tots/
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.