Tancament de les pràctiques

Bon dia a tothom!

Amb aquesta entrada concloc el període de pràctiques al Col·legi El Carme de Tarragona, una experiència que ha estat clau en el meu desenvolupament professional i personal com a psicopedagoga. És cert que les pràctiques les vaig acabar el dia 18 de desembre, però he volgut deixar uns dies per tal de fer una bona reflexió. Aquest trajecte m’ha permès posar en pràctica els coneixements adquirits durant els semestres anteriors i comprendre de manera profunda com aquests principis s’integren en el dia a dia d’un entorn educatiu. Concloure aquests mesos de pràctiques suposa molt més que posar fi a una etapa formativa. És una oportunitat per reflexionar sobre un trajecte que m’ha transformat profundament, no només com a futura psicopedagoga, sinó també com a persona. Aquestes pràctiques han estat un espai privilegiat on teoria i pràctica s’han trobat, cosa que em permet integrar coneixements acadèmics amb les exigències reals de l’entorn educatiu.

A continuació, faig una descripció d’aquells aspectes que vull reflexionar.

L’anàlisi de necessitats: una pràctica imprescindible
El procés de detecció i anàlisi de necessitats del centre educatiu també va ser una etapa clau. Aquest exercici va requerir la combinació d’eines quantitatives i qualitatives per identificar les àrees que requerien intervenció, i va posar de manifest la importància de basar les decisions pedagògiques en un diagnòstic rigorós. Aquest enfocament analític m’ha ajudat a comprendre la transcendència d’una planificació estratègica que respongui a les necessitats reals de l’alumnat i de l’escola. Tot i ser l’escola en la qual fa quatre anys que treballo, he pogut conèixer molt més la realitat i les necessitats existents.  Per tant, em va permetre veure la importància de fonamentar qualsevol acció educativa en un diagnòstic acurat. Sense una anàlisi prèvia rigorosa, es corre el risc de plantejar estratègies que no responen a les necessitats reals de l’alumnat o del centre. Aquesta experiència m’ha ensenyat a valorar el rigor metodològic com una eina imprescindible per dissenyar accions pedagògiques efectives i sostenibles.

Un enfocament integral en l’acompanyament de l’alumnat
Una de les grans lliçons que m’emporto d’aquest període és la importància de l’acompanyament integral de l’alumnat. Aquesta visió holística implica anar més enllà de les necessitats acadèmiques per atendre també les dimensions emocionals, socials i personals. Durant les pràctiques, he pogut observar com un suport adequat pot marcar una diferència significativa en el desenvolupament integral de l’estudiant. Una de les fites més significatives d’aquest període ha estat la implementació del programa “Un viatge ple d’emocions”, que em va brindar l’oportunitat d’acompanyar no només l’alumna amb qui treballava específicament, sinó fer una intervenció amb tot el grup classe. Aquesta experiència va posar en evidència la importància de l’educació emocional com a eina per al desenvolupament integral de l’alumnat, i va demostrar com un enfocament inclusiu i participatiu pot generar espais de creixement col·lectiu i individual. Vaig tenir l’oportunitat d’observar com l’educació emocional ajuda a construir un entorn més inclusiu i segur. Això em reafirma en la necessitat d’integrar aquests aspectes en qualsevol acció pedagògica. Dissenyar, implementar i avaluar un projecte des de zero ha estat una experiència molt gratificant.

La importància de l’acompanyament professional: el treball compartit i la comunicació
Al llarg de les pràctiques, el suport i l’acompanyament rebut per part dels professionals del centre han estat determinants. La seva orientació, tant a escala tècnica com humana, m’ha proporcionat una base sòlida sobre la qual construir les meves pròpies competències. Destaco especialment l’acompanyament fet pel tutor de pràctiques i també el tutor de l’alumna. A més, també vull agrair a la referent de l’EAP per la seva participació i col·laboració en resoldre qualsevol dubte o qüestió que he tingut.  Aquesta experiència m’ha servit per entendre la importància de treballar en equip en l’àmbit educatiu. Aquest suport ha reforçat la meva convicció sobre la necessitat d’una comunicació efectiva entre tots els agents educatius per assolir objectius compartits. El diàleg constant amb altres professionals ha estat una font de creixement i aprenentatge, i m’ha permès reflexionar sobre la meva pròpia pràctica. Aquest treball col·laboratiu també m’ha fet valorar la importància d’una comunicació clara i efectiva entre tots els agents educatius per garantir el benestar i l’èxit de l’alumnat.

Un viatge de creixement personal
A més de l’aprenentatge tècnic i professional, aquest període de pràctiques ha estat una oportunitat de creixement personal profund. He après a reconèixer les meves fortaleses i les àrees que necessiten millora, i he desenvolupat habilitats com l’empatia, la paciència i la capacitat d’adaptació. Les situacions que he afrontat durant aquest temps m’han ensenyat la importància de l’escolta activa, no només per entendre millor les necessitats de l’alumnat, sinó també per establir relacions de confiança amb els equips docents i les famílies. Aquesta capacitat d’escoltar i reflexionar m’ha permès prendre decisions pedagògiques més informades i efectives. Des del punt de vista personal, aquest període de pràctiques ha estat un espai de creixement i introspecció. Destaco novament la importància de la reflexió crítica en la presa de decisions pedagògiques. Això m’ha permès consolidar una visió més crítica i reflexiva sobre el meu rol com a psicopedagoga i reconèixer el valor de l’aprenentatge permanent en el meu desenvolupament professional. També m’ha permès valorar-me més i confiar molt més en les meves capacitats, un procés de canvi que ja fa uns anys que estic intentant aconseguir.

La connexió entre teoria i pràctica
Una altra experiència enriquidora d’aquests mesos ha estat la possibilitat de posar en pràctica els coneixements adquirits durant les assignatures del meu programa d’estudis. Conceptes que fins ara havien estat essencialment teòrics han pres forma en situacions reals, i això em permet entendre millor la seva aplicabilitat i limitacions. Aquesta connexió entre teoria i pràctica ha consolidat la meva comprensió de la psicopedagogia com a disciplina essencial per a l’educació inclusiva i humanista. He pogut comprovar que la psicopedagogia no només acompanya, sinó que transforma, oferint eines per superar barreres i potenciar les capacitats de tot l’alumnat.

Mirant cap al futur
Aquest període de pràctiques no és només un final, sinó també un nou començament. Ha estat una etapa de descobriment, aprenentatge i reafirmació de la meva vocació com a psicopedagoga, una experiència que m’ha transformat profundament tant en l’àmbit professional com personal. Em sento profundament agraïda per les experiències viscudes i per l’acompanyament rebut. Cada interacció amb l’alumnat, els professionals del centre i el tutor de pràctiques ha estat una oportunitat d’aprenentatge significatiu, d’explorar noves perspectives i d’enriquir la meva manera de concebre l’educació. Durant aquest període, he tingut l’oportunitat de comprendre la importància d’una educació que situï l’alumnat al centre del procés. Un acompanyament integral, que atengui les necessitats acadèmiques, emocionals, socials i personals de cada individu. Tenir-ho present i aplicar-ho és fonamental per afavorir el seu creixement i el seu benestar. Aquesta visió holística de l’educació m’ha reafirmat en la meva creença que cada infant té un potencial únic que cal valorar i potenciar. En definitiva, aquest període m’ha proporcionat les eines, la motivació i el compromís necessari per seguir treballant per una educació inclusiva, transformadora i adaptada a les necessitats de cada alumne. Afronto el futur amb il·lusió i determinació, amb la convicció que l’educació és una eina poderosa per transformar el món, i que la psicopedagogia hi juga un paper essencial. Amb un profund sentiment de gratitud, tanco aquesta etapa amb el compromís ferm de continuar creixent, aprenent i contribuint a construir un sistema educatiu que afavoreixi el desenvolupament integral de l’alumnat i promogui una societat més equitativa i humana.

Gràcies a totes les persones que han fet possible aquest viatge, aquest és només el principi d’un compromís que continuo amb il·lusió i responsabilitat!

18/12/2024. Bonus track: Sessió amb la classe de la B*

Bona nit a tothom!

Aquesta sessió neix gràcies a la tutora de la universitat, la qual em va proposar un repte: desenvolupar una sessió amb tot el grup classe. En el marc del desenvolupament del programa “Un viatge ple d’emocions”, he realitzat una sessió integral amb tot el grup classe, incloent l’alumna amb la qual he treballat específicament aquest pla. Aquesta experiència ha estat enriquidora tant per a l’alumnat de 6è com per a la meva pràctica professional, especialment amb el suport del psicopedagog de l’escola i tutor de pràctiques, la tutora de la universitat i la Cap d’Estudis de Primària (ja que el tutor no hi era). Gràcies per encoratjar-me a abraçar aquest repte.

Les aportacions dels experts destaquen novament la importància de la inclusió i el treball emocional dins l’educació. Tal com exposa Nobile (2014), el desenvolupament de competències emocionals és crucial per a l’aprenentatge efectiu i el desenvolupament social, proporcionant una base per a l’èxit acadèmic i personal a llarg termini. En aquest context, Gómez (2020) exposa que la integració de tots els estudiants en activitats que fomenten la gestió emocional és fonamental per promoure un ambient d’aprenentatge inclusiu i suportiu.

Aquesta única sessió, malgrat la seva brevetat, ha proporcionat una plataforma rica i enriquidora per a l’exploració i comprensió de les emocions a través de diverses dinàmiques interactives, estructurades al voltant d’una presentació que incloïa cinc activitats clau:

  • Coneixements previs: La primera activitat, centrada en l’exploració de coneixements previs mitjançant l’ús de post-its, va permetre als estudiants expressar i compartir les seves percepcions inicials sobre el tema emocional. En el post-it, cada alumne havia d’escriue què era per a ell o ella les emocions.  Aquesta tècnica visual i participativa no només va facilitar un reconeixement dels coneixements individuals i col·lectius, sinó que també va establir un ambient de confiança i obertura entre l’alumnat. A més, ells mateixos van demanar compartir-ho en veu alta.
  • Llista d’emocions: Seguint aquest inici reflexiu, vam procedir amb la creació d’una llista d’emocions de manera cooperativa. Primerament, van fer individualment una llista de les emocions i sentiments que coneixien. Després, ho van posar en comú per parelles. Finalment, es va acabar fer una llista en grups de 4. Aquesta activitat va involucrar a l’alumnat en un procés de construcció conjunta que va culminar amb la creació d’un núvol de paraules. Aquesta representació gràfica de les emocions comunes identificades per la classe va servir no només com a recurs visual, sinó també com a punt de partida per a discussions més profundes i reflexions compartides. Vam poder compartir quines emocions coneixem més, quines no, quines són més presents, si tots les vivim de la mateixa manera o no… Em va agradar perquè es van generar uns debats molt interessants.
  • Anàlisi de contextos: Cada grup, havia d’analitzar bé el context que li havia tocat, descriure les emocions que es donaven i fer una representació. També era interessant trobar solucions alternatives que passin per una gestió emocional sana i respectuosa amb els altres agents implicats en el cas. És una fusió de role-playing amb anàlisis.
  • Els daus de les emocions: A través d’aquesta dinàmica, l’alumnat havia d’obrir-se i en grups de 4 compartir una situació en la qual hagués viscut una de les emocions que hi havia al dau. A més, entre tots i totes van anar explicant també situacions i s’anaven donant consells de com actuar davant d’una nova emoció molt intensa. Els daus d’emocions va ser una activitat interactiva, encoratjant a les nenes i als nens a pensar i parlar sobre com se sentien en diferents situacions
  • La roda de les emocions: Per tal de concloure la sessió, cada infant va elaborar la seva pròpia roda de les emocions, per tal de disposar d’un recurs per identificar i expressar tot allò que sent. Aquest recurs va permetre l’oportunitat per a l’autoavaluació i la consciència emocional en un format visualment atractiu.

Tot i que la limitació de temps va impedir la documentació fotogràfica de totes les activitats, l’impacte de la sessió va ser profundament perceptible en les interaccions i la participació de l’alumnat. La capacitat d’expressar obertament les emocions i de reconèixer les dels altres és una competència vital que no només enriqueix l’aprenentatge acadèmic sinó també el desenvolupament personal. Aquesta sessió no solament ha reafirmat la importància de treballar les emocions dins l’entorn escolar, sinó que també ha subratllat el potencial d’intervencions planificades per a catalitzar canvis significatius en la dinàmica de grup i el benestar emocional dels estudiants. Amb aquests resultats positius, es fa evident la necessitat de continuar implementant i refinant estratègies que suportin el desenvolupament emocional com a pilar central de l’educació integral.

La psicopedagogia i l’educació emocional juguen un rol transcendental en el foment d’un ensenyament més inclusiu, adaptant-se a les necessitats i realitats diverses de l’alumnat. La sessió descrita, centrada en la gestió emocional, il·lustra de manera eloqüent com la integració conscient de pràctiques psicopedagògiques en el currículum pot augmentar la inclusió i la participació d’infants i joves. Aquest enfocament no només facilita la comprensió i expressió emocional de l’alumnat, sinó que també reforça les habilitats socials essencials, com ara la comunicació efectiva i l’empatia. La dinàmica de grup observada durant les activitats reflecteix part de la societat, en la qual la capacitat d’interactuar respectuosament amb els altres, reconeixent i valorant la diversitat d’experiències i perspectives, és imperativa. Així, la pràctica de l’educació emocional, guiada per una perspectiva psicopedagògica informada, no és simplement una addició curricular sinó una necessitat pedagògica crucial per a la formació de ciutadans globals competents i conscients. En resum, aquesta integració no solament enriqueix l’experiència educativa dels estudiants, sinó que també modela comunitats escolars més cohesives i suportives. En conclusió, la sessió   bonus track del pla “Un viatge ple d’emocions” ha estat una demostració potent de com el treball emocional pot integrar-se efectivament en l’educació formal, reafirmant la importància d’aquestes estratègies per al desenvolupament integral de l’alumnat.

 

A continuació, us deixo l’enllaç de la presentació utilitzada, els materials emprats i un recull d’aquelles fotos que he pogut fer!

Tot i no haver pogut utilitzar per manca de temps el quadern de treball amb l’alumnat, he volgut dissenyar-lo!

Referències bibliogràfiques

Gómez, I. (2020). Educación emocional para la educación inclusiva: un estudio multicausal para trabajar la gestión de las emociones. REIDOCREA, 9, 85-92.

Nobile, M. (2014). Emociones, agencia y experiencia escolar: el papel de los vínculos en los procesos de inclusión escolar en el nivel secundario. Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad (RELACES)6.

16/12/2024. Administració dels instruments d’avaluació del pla d’intervenció

Bona nit a totes,

El passat dilluns dia 16 vaig destinar les pràctiques a fer una de les parts més significatives del pa d’intervenció: continuar amb el procés d’avaluació per tal de valorar, estructurar i donar sentit a les intervencions fetes durant aquestes darreres setmanes. Aquesta sessió s’ha estructurat de dues maneres principals: revisió de tot el material i aplicar les eines d’avaluació pendents. Els instruments utilitzats han estat la rúbrica del pla d’intervenció, rúbrica d’assoliment dels objectius, el qüestionari al psicopedagog i la checklist autoavaluativa. A través d’aquestes, he pogut valorar amb detall aspectes essencials, com ara l’adequació de les propostes al context, l’impacte que ha tingut a l’alumna, la pràctica com a psicopedagoga o l’anàlisi detallada del programa “Un viatge ple d’emocions”.

Tanmateix, no tot ha anat segons el previst. L’entrevista amb el tutor, que esperava amb il·lusió per tancar el cercle d’aquesta avaluació, no ha estat possible, ja que continua de baixa. Això m’ha recordat que la realitat professional sovint comporta imprevistos i que, com a  futura psicopedagoga hauré de desenvolupar una capacitat d’adaptació i empatia que em permeti avançar, malgrat les circumstàncies. Tot i que hagi acabat les pràctiques, espero que ell torni i pugui parlar amb ell sobre la seva valoració i percepció.

Malgrat aquesta absència, la sessió d’avui ha estat molt enriquidora i m’ha deixat una sensació d’assoliment acadèmic. He pogut reflexionar sobre el paper de l’avaluació com a eina de millora i m’he adonat de com n’és d’essencial per donar resposta a les necessitats reals del nostre entorn educatiu. Aquestes pràctiques m’han ofert l’oportunitat no només d’aprendre tècniques i mètodes, sinó també de créixer com a professional amb consciència crítica i compromís amb l’educació inclusiva. Continuo endavant, convençuda que cada pas per petit que sigui, m’acosta més al meu objectiu: contribuir al desenvolupament integral de les persones des d’una perspectiva psicopedagògica, especialment d’aquelles que presenten més necessitats.

L’avaluació constitueix un component essencial en qualsevol procés d’implementació de projectes, especialment en àmbits educatius. Lluny de ser un simple instrument de valoració ex post, l’avaluació és un procés continu i integrat que permet monitorar, ajustar i millorar les accions en temps real, assegurant que aquestes responguin als objectius establerts i s’adaptin a les necessitats emergents del context. En aquest sentit, l’avaluació no només té una funció de control, sinó que actua com a eina reflexiva que facilita la presa de decisions fonamentades. Per mitjà de l’ús d’instruments adequats –com ha estat en aquest cas de rúbriques, qüestionaris, entrevistes, checklists o observació directa–, es poden identificar fortaleses, debilitats i possibles desviacions respecte al pla inicial, perquè ofereix una visió integral de l’impacte i la sostenibilitat de les intervencions que s’han fet durant les vuit sessions programades.

A més, en un context de millora contínua, l’avaluació permet la retroalimentació sistemàtica entre les fases de disseny, implementació i resultats, generant coneixement aplicat i facilitant la transferència de bones pràctiques. Aquest procés és especialment valuós en entorns educatius, en els quals els projectes no només han d’assolir objectius concrets, sinó també respondre a criteris d’equitat, inclusió i qualitat pedagògica.

En definitiva, l’avaluació no és només una etapa del procés, sinó un component transversal que enriqueix tant l’execució com els resultats dels projectes. En la mesura que es concebi com una activitat col·laborativa i sistemàtica, l’avaluació esdevé un motor de transformació i innovació, capaç d’alinear els recursos, les accions i els impactes amb els valors i propòsits de l’organització o institució promotora.

La integració de diversos instruments d’avaluació a “Un viatge ple d’emocions” ha esdevingut un element fonamental per garantir la qualitat i la coherència de les intervencions. La conjunció d’eines com la graella d’observació, el diari emocional, checklist per avaluar el diari, el qüestionari autoavaluatiu per a l’alumna, rúbrica d’avaluació dels objectius, rúbrica per avaluar el diari, el qüestionari psicopedagògic per valorar tot el procés, la rúbrica per l’assoliment dels objectius, la rúbrica del pla d’intervenció, la checklist autoavaluativa i l’entrevista amb el tutor (tot i no haver-se pogut fer), han permès no només accedir a una visió polièdrica de la realitat educativa, sinó també sistematitzar la informació recollida, tot afavorint una presa de decisions informada i rigorosa.

D’una banda, la graella d’observació i el diari emocional aporten un vessant qualitatiu indispensable, que contribueix a comprendre el component afectiu i les dinàmiques socioemocionals que s’han donat durant aquestes setmanes.  La graella d’observació ha permès una anàlisi sistemàtica i objectiva de les situacions i les interaccions viscudes, aportant dades empíriques i situades. Pel que fa al diari emocional, ha ofert un accés directe a la vivència subjectiva de l’alumna, documentant el seu benestar psicològic. Aquestes eines no només recullen dades descriptives, sinó que també permeten captar matisos, percepcions i vivències sovint invisibles en instruments purament quantitatius. Reprenent el diari emocional, cal parlar també de la checklist per avaluar el diari (per part de l’alumna) i de la rúbrica, els quals han permès valorar l’instrument. Aquests dos instruments han aportat criteris clars, coherents i mesurables, assegurant la validesa i la fiabilitat de la informació recollida.

D’altra banda, el qüestionari de l’alumna i el qüestionari  per al psicopedagog ofereixen un canal per escoltar la veu de l’alumna (protagonista) i també del tutor de pràctiques i psicopedagog (expert). Les seves aportacions han permès enriquir molt més la meva perspectiva. A més, el qüestionari autoavaluatiu per a l’alumna ha estimulat la reflexió metacognitiva, convidant la protagonista del procés a valorar el seu propi aprenentatge, a identificar punts forts i febles, i a reconèixer les seves necessitats . Aquesta perspectiva s’enriqueix encara més amb el qüestionari psicopedagògic per valorar tot el procés, la qual aporta una mirada professional. Ell ha pogut integrat els principis teòrics i metodològics de la psicopedagogia i oferir-me dades interpretatives que superen l’anàlisi purament descriptiva.

La rúbrica d’objectius i la rúbrica del pla d’intervenció estableixen els estàndards de qualitat i rendiment als quals s’adscriu el projecte, convertint-se en guies normatives que delimiten quines metes s’han d’assolir i quines competències caldrà desenvolupar. Aquestes rúbriques promouen la transparència i la coherència entre el disseny teòric i la seva execució pràctica. Les dues rúbriques han actuat com a marcs normatius que han establert els estàndards de qualitat i els criteris de rendiment, assegurant que l’itinerari formatiu ha seguit els principis definits en el disseny del pla d’intervenció.

També amb aquest mateix esperit de millora contínua, la checklist autoavaluativa m’ha permès a mi mateixa  als diferents agents implicats revisar la coherència i la pertinença de les accions, així com la  correspondència amb els objectius i els valors centrals. L’ús d’aquest instrument en la fase final del projecte m’ha permès contrastar sistemàticament les actuacions realitzades amb els objectius prèviament establerts, garantint la coherència metodològica i l’excel·lència acadèmica. Així he pogut recollir informació rellevant i rigorosa per a la presa de decisions, el reajustament estratègic i la millora contínua.

Finalment, l’entrevista amb el tutor, tot i no haver-se pogut dur a terme, hauria representat també una altra dimensió valuosa de l’avaluació. Aquesta trobada hauria d’haver proporcionat una retroalimentació experta, situada i dialogada, reforçant la coordinació entre tots els agents i la valoració sobre el seguiment i el progrés de la nena fora de les sessions programades.
En conjunt, aquests instruments no s’han d’entendre de manera fragmentària, sinó com a parts interdependents d’un sistema global d’avaluació.
La seva combinació m’han proporcionat una mirada holística que ha integrat perspectives quantitatives i qualitatives, formals i informals, internes i externes, assegurant que el projecte no sols respongui als objectius plantejats, sinó que també esdevingui flexible, dinàmic i atent a les necessitats reals de l’escola i de la B*.   Així, l’avaluació deixa de ser un component accessori per esdevenir un eix vertebrador del procés d’implementació, contribuint al perfeccionament constant de la praxi psicopedagògica i a la construcció d’un coneixement situat i transformador.

A continuació, us deixo els instruments que quedaven pendents de compartir-vos: checklist autoavaluativa, qüestionari del psicopedagog i rúbrica del pla d’intervenció.

Moltes gràcies!

Sessió 8: 12/12/2024. Cloenda de les intervencions

Bona nit!

Passo  a descriure-us la vuitena i última sessió individual amb la B. Les sensacions d’avui han estat força diverses per part meva, perquè la tristesa d’acabar aquesta etapa m’ha emplenat avui el cos.  A continuació, us ho explico tot!

Descripció de la sessió

La sessió de tancament està dissenyada per celebrar els progressos i consolidar els aprenentatges. L’alumna ha de reconèixer tot allò que ha après i s’emporta un record d’aquestes darreres setmanes.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.

-O.E.2.3. Avaluar l’impacte de les sessions en el comportament de l’alumna, mitjançant una revisió continuada de les millores en la gestió emocional i la disminució de les conductes disruptives al llarg de les sessions.

Reflexió personal

Avui s’ha tancat amb emoció i tristesa l’etapa de les sessions individualitzades amb la nena B, que han estat màgiques i enriquidores. Després d’emplenar el diari, s’ha verbalitzat la tristesa per la fi de les sessions, moment en què la nena ha reaccionat amb afecte, tranquil·litzant l’adult i oferint una abraçada dolça que ha fet aflorar emocions compartides. La primera activitat ha estat jugar al joc de les emocions. La nena ha participat amb entusiasme, mostrant una gran predisposició i reflexionant sobre les emocions i situacions plantejades en el joc. Tot i començar amb una mentalitat competitiva, ha entès la importància de comunicar com ens sentim i ha entès que no tots reaccionem igual davant d’un mateix estímul. Proposta de millora: incloure més jugadors per fomentar un treball més grupal. La segona activitat ha consistit en preparar un pot de la calma, després d’explicar la seva funció i mostrar un vídeo sobre el procés de fabricació. La nena ha treballat amb molta autonomia i entusiasme. Proposta de millora: utilitzar aigua més calenta i colorant. Finalment, s’ha agraït a la nena la seva implicació, destacant tot el que s’ha après d’ella i reforçant la importància d’aplicar les eines treballades, com el “Semàfor de la calma” i les tècniques de respiració. La sessió ha conclòs amb una forta abraçada i molta efusivitat.

Evidències

Com sempre, us deixo el recull d’imatges de la sessió!

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta l’arxiu de la graella d’observació. El diari emocional ha estat avui el seu darrer dia d’ús. Es farà una publicació en la qual es pugui veure el progrés.

Observacions personals

Durant el desenvolupament de les vuit sessions del projecte d’intervenció “Un viatge ple d’emocions”, he experimentat un profund creixement personal i professional com a futura psicopedagoga. Aquest procés ha estat una oportunitat única per consolidar els coneixements teòrics amb l’aplicació pràctica, alhora que he pres consciència de l’impacte transformador que pot tenir l’educació emocional en les necessitats específiques d’una alumna concreta. Ha estat especialment emocionant veure com, sessió rere sessió, la nena començava a identificar i comprendre millor les seves emocions. Els moments en què expressava el que sentia amb paraules o a través del seu diari emocional em transmetien una immensa satisfacció i esperança. M’ha colpit profundament observar com activitats aparentment senzilles, com el semàfor de la calma o els exercicis de respiració, s’han convertit en eines valuoses per millorar la seva regulació emocional i fomentar un ambient més inclusiu i harmònic.

Aquest procés també m’ha fet reflexionar sobre la meva pròpia capacitat d’adaptar-me i empatitzar amb les necessitats canviants de l’alumna. He après a valorar la importància de l’observació detallada, la paciència i la capacitat de replantejar estratègies per aconseguir resultats significatius. A nivell acadèmic, aquesta experiència ha estat un recordatori constant del poder de la psicopedagogia per transformar vides, no només a nivell individual sinó també dins la comunitat educativa.El projecte m’ha ensenyat que l’educació emocional no només beneficia les persones amb necessitats educatives especials, sinó que és una eina fonamental per construir vincles més forts i entorns d’aprenentatge positius per a tothom. Acabo aquestes sessions amb un sentiment d’orgull i gratitud, no només pel progrés aconseguit, sinó també per tot el que aquesta nena m’ha ensenyat sobre resiliència, innocència i la importància de l’acompanyament.És una experiència que em quedarà gravada al cor, i estic convençuda que marcarà profundament la meva pràctica com a psicopedagoga. Aquest viatge ple d’emocions no només ha estat un projecte d’intervenció, sinó un veritable procés de creixement mutu.

Gràcies, petitona. Ets gegant! Tens cadireta al meu cor per sempre. Gràcies B.

Sessió 7: 11/12/2024. Avaluació i reflexió sobre la millora emocional

Bona nit! Passo a descriure-us la penúltima sessió

Descripció de la sessió

Aquesta sessió revisa les habilitats emocionals adquirides, amb l’objectiu que l’alumna identifiqui la seva progressió i les tècniques que li han estat útils.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.

-O. E.2.3. Avaluar l’impacte de les sessions en el comportament de l’alumna, mitjançant una revisió continuada de les millores en la gestió emocional i la disminució de les conductes disruptives al llarg de les sessions.

Reflexió personal

Durant aquesta setena sessió, s’ha prioritzat atendre la necessitat emocional de la nena arran de l’absència del seu tutor, que està de baixa. La nena ha expressat tristesa en veure la substitució i ha manifestat trobar a faltar al seu tutor dient “Quiero a M*” mentre plorava. S’ha decidit parlar amb ella . Durant la conversa, se li ha explicat que el retorn del tutor és incert, però s’ha encoratjat a intentar reprendre la normalitat durant els últims dies del curs. En revisar el diari, s’ha detectat que la part d’aula no s’ha completat recentment, fet que no s’ha considerat problemàtic. Quan se li ha preguntat sobre les seves emocions, la nena ha indicat sentir-se “muy triste”, però abans d’iniciar la sessió ha dit que ara se sentia “contenta”.

En la primera activitat, es va treballar la reflexió de la nena sobre la seva participació en l’ús del diari emocional, emplenant una checklist i un qüestionari. Es van revisar les pàgines del diari prèviament, i la nena verbalitzava el que veia. El qüestionari va requerir lectura i contextualització de les preguntes, amb respostes sinceres però amb dificultats en la mida del text. La checklist va ser més fluida, tot i haver d’explicar les frases i utilitzar una fotocòpia en lloc del dossier. En parlar de tècniques per trobar calma, la nena va aplicar exercicis de respiració. Es va ajornar l’emplenament de la rúbrica per iniciar la segona activitat.En la segona activitat, la nena va gaudir molt fent la roda de les emocions, relacionant cada emoció amb un color i inspirant-se en la pel·lícula Inside Out. Tot i tenir un model al dossier, va pintar-la segons la seva creativitat, integrant colors dels personatges de la pel·lícula. Aquesta connexió espontània va aportar la idea de fer un cinefòrum en futures sessions. Durant l’activitat, es va aprofitar per valorar el diari emocional, amb un resultat molt positiu.

En finalitzar, es va emplenar la darrera part del diari. Finalment, se li va avançar que l’última sessió seria una tarda especial, fet que la va alegrar molt abans de tornar a classe.

Evidències

Us deixo el recull d’imatges.

 

Avaluació

Els instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són cinc:la graella d’observació, el diari emocional,,la checklist de l’alumna per avaluar el diari , el qüestionari de l’alumna per avaluar el diari i la rúbrica d’avaluació per avaluar el diari . A continuació s’adjunten els diferents arxius dels tres darrers instruments anomenats anteriorment.

Observacions personals

En aquest cas, crec que l’estructura dels instruments d’avaluació hauríen d’haver estat molt més accessibles a les necessitats de la nena. Pel que fa al qüestionari, considero que les respostes hauríen d’haver estat a una mida més gran i les preguntes molt més separades. En el cas de la checklist, l’hem emplenat fora del dossier de treball. A partir també d’una aportació de la nena, m’ha donat una idea d’una nova activitat: cinefòrum a través de la pel·lícula Inside out.
A part, també volia compartir en aquest espai que avui m’ha envaït la tristesa perquè veig que les pràctiques s’acaben. Demà tanco la intervenció amb la nena i resto a l’espera de saber si podré fer una novena sessió amb tot el grup de la classe de la nena.  Em fa moltíssima pena acabar-ho perquè crec que hem creat un vincle i una connexió molt especial i maca.
També, en aquest espai d’observacions, vull parlar especialment sobre el diari emocional, ja que ha estat l’eix sobre el qual s’ha desenvolupat aquesta darrera sessió.
L’ús del diari emocional com a recurs psicopedagògic per mi ha estat una eina valuosa per al desenvolupament de competències emocionals en infants amb necessitats educatives especials, com ha estat el cas de l’alumna amb síndrome de Down. Aquest recurs s’ha implementat al llarg de les set sessions fetes i la que queda demà, amb l’objectiu d’ajudar l’alumna a identificar, expressar i gestionar les seves emocions, tal com suggereixen els estudis de Bisquerra i Pérez (2007), que emfatitzen la importància de treballar l’educació emocional des d’una perspectiva pràctica i adaptada.

Segons Bisquerra (2012), el diari emocional permet treballar les emocions d’una manera estructurada, que ha permès tenir  un espai segur en el qual ha pogut plasmar els seus sentiments. Aquesta pràctica ha fomentat una connexió més profunda amb les seves experiències i ajuda a desenvolupar habilitats com l’empatia i la regulació emocional. A més, la capacitat d’identificar i gestionar les emocions està estretament relacionada amb l’èxit acadèmic i les relacions socials saludables. Els beneficis d’aquesta eina  crec que són especialment rellevants per a infants amb dificultats en l’expressió oral o necessitats educatives especials. Combinar expressió escrita i visual (les enganxines) en el diari emocional ha facilitat la comunicació i l’autoconeixement.

A nivell pràctic, l’ús d’un diari emocional ha afavorit una comprensió més profunda de les pròpies emocions, proporcionant estratègies per afrontar situacions d’estrès i conflicte. Està clar que ha permès desenvolupar i millorar la intel·ligència emocional, contribuint així  a una major resiliència i benestar psicològic. Així mateix, aquest recurs també facilita una relació més estreta entre professionals i l’alumnat, creant espais de diàleg i confiança que enriqueixen l’aprenentatge emocional.

Aquest projecte evidencia que el diari emocional és una eina eficaç i adaptable, promovent no només el desenvolupament emocional, sinó també la inclusió educativa i social. Això coincideix amb les directrius d’organismes com la UNESCO que recalquen la importància de metodologies inclusives i personalitzades en l’educació.

Referències bibliogràfiques

Bisquerra, R. (2012). De la inteligencia emocional a la educación emocional. Cómo educar las emociones1, 24-35.

Bisquerra, R. i Pérez, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI,10, 61-82.

Sessió 6: 05/12/2024. La impulsivitat

Bona tarda-nit! Us vaig a descriure la sisena sessió

Descripció de la sessió

En aquesta sessió es treballa el control de la impulsivitat, ensenyant a l’alumna a fer pauses abans de reaccionar en situacions emocionalment intenses.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.
– O.E. 2.2: Promoure la resolució de conflictes de manera positiva i autònoma, ensenyant tècniques de mediació personal que redueixin la recurrència de respostes violentes o impulsives.

Reflexió personal

En aquesta sessió, s’han treballat les emocions i la impulsivitat a través de dues activitats. Primer, la lectura del conte Tinc un volcà ha permès reflexionar sobre la ràbia, identificant situacions que la fan sentir així i com gestionar-les. La nena es va sentir identificada amb la protagonista i va aplicar tècniques de respiració que coneixia.  Tot i que ella mateixa verbalitza que no sempre les fa servir. Després, va construir un volcà amb plastilina, representant les seves emocions i parlant sobre com evitar que “exploti”. La segona activitat es va fer a l’aula de psicomotricitat, realitzant tres jocs per treballar el control del moviment i la impulsivitat. Tot i ser una activitat individual, la nena va gaudir molt, especialment en el joc de les estàtues amb música, que la va ajudar a entendre la importància de la calma i la paciència. Ha estat una sessió en la qual ella ha gaudit molt i s’ha mostrat com sempre molt participativa i entusiasmada.

Evidències

Com a  cada sessió, us deixo el recull d’imatges.

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són novament: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta l’arxiu de la graella d’observació.

Observacions personals

El control de la impulsivitat i el desenvolupament de la calma són  per a mi aspectes fonamentals en el creixement emocional i social dels infants. Treballar aquestes habilitats en edats primerenques contribueix a l’autoregulació, és a dir, la capacitat de gestionar emocions i comportaments per assolir objectius a llarg termini. Això inclou processos tant automàtics com controlats, permetent als infants desenvolupar respostes adequades davant situacions complexes o emocionalment intenses (Álvarez et al., 2022).

L’autocontrol, un aspecte específic de l’autoregulació, és clau per prevenir respostes impulsives i fomentar accions més reflexives. La neuroeducació destaca que aquestes habilitats s’assenten sobre factors biològics i ambientals i es poden enfortir amb activitats sistemàtiques que integren el joc, la reflexió i el moviment, tal com descriuen Chaverri i León (2022). Penso que la sessió d’avui engloba molt bé aquestes idees.

A més,tal com descriu Gómez (2020), otorgra molta importància a la creació d’un context educatiu inclusiu i conscient d’aquestes necessitats. Això permet als infants aprendre de manera progressiva com regular les seves emocions i desenvolupar habilitats de convivència social més sòlides, beneficiant tant el seu benestar personal com la seva capacitat d’interactuar amb els altres de manera positiva i col·laborativa. Aquest enfocament és especialment rellevant per a infants amb  problemes de regulació emocional com la B. , ja que contribueix a disminuir la seva vulnerabilitat davant l’estrès i a potenciar l’aprenentatge emocional i cognitiu.

I la pregunta que em sorgeix és: la psicopedagogia que hi pot fer en tot això? Des de la meva perspectiva, crec que moltíssim! Jo estic molt contenta i orgullosa del pla d’intervenció dissenyat i del desenvolupament que té fins el dia d’avui.

La psicopedagogia pot jugar un paper essencial en el desenvolupament de les habilitats d’autocontrol i calma en infants, especialment en contexts educatius. Aquest camp ofereix eines teòriques i pràctiques per dissenyar i implementar estratègies d’intervenció personalitzades, que tenen com a objectiu fomentar la regulació emocional i la conducta reflexiva.

Programes d’educació emocional: Implementar programes basats en l’educació emocional a les escoles contribueix a millorar la competència social i emocional dels infants. Aquestes iniciatives treballen aspectes com la identificació d’emocions, l’autocontrol i les habilitats de resolució de conflictes, promovent una regulació més efectiva dels impulsos. Aquí entren en joc algunes assignatures del màster: Noves mirades de la psicopedagogia, estratègies i recursos per a la pràctica psicopedagògica i intervenció en la pràctica educativa. 

Estratègies de joc i moviment: Com a complement, crec que fer activitats psicomotrius poden ser molt útils per treballar el control dels impulsos. Combinar elements físics i emocionals permet als infants practicar respostes regulades davant estímuls que poden generar frustració o excitació. En aquesta també puc incorporar algunes assignatures del màster: Noves mirades de la psicopedagogia, estratègies i recursos per a la pràctica psicopedagògica i intervenció en la pràctica educativa. 

Intervencions individualitzades: La psicopedagogia pot oferir plans d’intervenció adaptats a les necessitats específiques de cada infant. Aquest tipus d’intervenció és particularment beneficiós per a aquells amb trastorns de la regulació emocional o dèficits d’atenció. També ho podem veure en algunes assignatures: Avaluació i intervenció psicopedagògica, fonaments de l’assessorament i la intervenció psicopedagògica i intervenció en la pràctica educativa. 

Capacitació docent i familiar: La psicopedagogia també pot actuar com a pont entre docents, famílies i infants, oferint formació específica per ajudar els adults a entendre millor el comportament infantil i aplicar estratègies de suport consistents, partint de les necessitats de cada infant i potenciant les seves capacitats. Això ho he pogut veure principalment en l’assignatura d’Avaluació i intervenció psicopedagògica i fonaments de l’assessorament i la intervenció psicopedagògica. 

Suport continuat: Dur a terme un seguiment continuat de l’infant és crucial per consolidar les habilitats apreses. La psicopedagogia pot facilitar aquest procés, proporcionant un marc estructurat per avaluar el progrés i ajustar les intervencions segons sigui necessari. En aquest darrer punt, també puc relacionar-ho amb algunes assignatures: Noves mirades de la psicopedagogia, tendències psicopedagògiques contemporànies, estratègies i recursos per a la pràctica psicopedagògica, fonaments de l’assessorament i la intervenció psicopedagògica i intervenció en la pràctica educativa. 

En resum, la psicopedagogia no només se centra en l’infant, sinó que actua de manera sistèmica, implicant tots els agents del seu entorn. Això assegura que els esforços per millorar la regulació emocional i el control de la impulsivitat siguin coherents i sostenibles, proporcionant als infants eines per enfrontar els reptes emocionals amb confiança i serenitat.

Referències bibliogràfiques

Álvarez, P.A.; Milena, S. i Quintero, J. (2022). Las habilidades de autocontrol y autorregulación en la edad preescolar: habilidades en preescolares. Journal of Neuroeducation2(2).163-166.

Chaverri, P. i León, S.P. (2022). Promoviendo la capacidad de autocontrol en niñas y niños: conceptos y estrategias en contexto. Revista Innovaciones Educativas24(37), 119-132.

Gómez, I. (2020).Educación emocional para la educación inclusiva: un estudio multicausal para trabajar la gestión de las emociones. REIDOCREA, 9, 85-92.

Sessió 5: 04/12/2024. Resolució positiva de conflictes

Hola de nou! Us passo a descriure aquesta cinquena sessió. Les sensacions d’avui han estat força diverses, perquè no he pogut desenvolupar una part de la sessió programada.  A continuació, us ho explico tot!

Descripció de la sessió

Aquesta sessió se centra a proporcionar eines per resoldre conflictes amb assertivitat, ajudant l’alumna a comunicar-se de manera positiva i a gestionar els desacords.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.
– O.E. 2.2: Promoure la resolució de conflictes de manera positiva i autònoma, ensenyant tècniques de mediació personal que redueixin la recurrència de respostes violentes o impulsives.

Reflexió personal

La cinquena sessió va començar amb la nena, B., molt contenta i amb predisposició a treballar. Durant el moment diari, es va mostrar autònoma, però va verbalitzar “Abuelo muerto”. Va ser necessari parlar amb el tutor i vaig descobrir que el dia 20 de desembre li feien una missa en record al pare de la seva mare, el qual fa més de 20 anys que va morir. He pensat que això també pot ser una dificultat amb la qual es trobi: el treball de la mort i el dol amb l’alumnat amb síndrome de Down.

A la primera activitat, va mostrar gran interès, classificant pictogrames sense dificultats i verbalitzant experiències personals relacionades amb les imatges. Això demostra la seva consciència sobre les accions i emocions pròpies. Li va agradar molt també el moment “enganxines” tot i que com a proposta de millora caldria fer-ho sense adhesius perquè si l’enganxes, ja no el pots treure i no pots aprofitar novament el material. Però, quan tocava començar la segona activitat, va mostrar un canvi brusc de conducta, amb ràbia i rebuig a participar. Davant aquesta situació, se li va donar espai per relaxar-se i gestionar les emocions, oferint-li suport emocional i utilitzant tècniques de respiració que ja coneixia. Això la va ajudar a calmar-se i a expressar el malestar per la idea de la pèrdua del seu avi. El tutor m’havia comentat que feia dies que verbalitzava “Mi abuelo se ha muerto”, però que ho feia en el moment que se li demanava que reconduís la conducta o quan havia fet alguna cosa malament. Vaig veure que la segona activitat no seria possible fer-la i vaig haver d’improvitzar. Finalment, amb música relaxant, vam  fer una lectura del llibre El fil invisible, que la va ajudar a entendre els vincles afectius. La sessió va acabar amb l’elaboració del diari i el retorn a classe, després d’una experiència emocionalment intensa.

Evidències

Com sempre, us deixo el recull d’imatges de la sessió!

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són novament: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta l’arxiu de la graella d’observació.

Observacions personals

La realització d’aquesta sessió  ha estat una experiència enriquidora que em porta a reflexionar novament sobre la importància de l’educació emocional i la necessitat d’adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques individuals de cada alumne.

L’educació emocional és fonamental per al desenvolupament integral de l’alumnat, especialment en persones amb discapacitat intel·lectual, com és el cas de la síndrome de Down. Segons Saura (2018) a l’entrevista  Emilio Ruiz, la presència a l’aula d’un nen amb síndrome de Down suposa un repte per a tota la comunitat educativa, i és essencial oferir estratègies metodològiques que facilitin la seva inclusió, tenint en compte les seves característiques i necessitats.

En aquest context, la psicopedagogia juga un paper clau en la identificació i implementació de metodologies que promoguin el desenvolupament emocional i cognitiu de l’alumnat amb necessitats educatives especials. És imprescindible que les professionals  adoptem una mirada oberta i flexible, capaç d’adaptar-se al perfil de cada alumne, reconeixent les seves fortaleses i àrees de millora. Aquesta adaptació no només beneficia l’alumne amb discapacitat, sinó que enriqueix tot el grup classe, fomentant una cultura d’inclusió i respecte per la diversitat.

Durant la sessió, vaig observar que l’ús de pictogrames i activitats visuals facilitava la comprensió i expressió de les emocions per part de l’alumna. Aquesta observació coincideix amb la proposta de Ruiz fet a l’entrevista de Saura (2018), qui suggereix que els nens amb síndrome de Down perceben millor per la vista, i per tant, és beneficiós que les lliçons estiguin acompanyades de recursos visuals.

Tanmateix, també vaig notar que, en determinats moments, l’alumna mostrava resistència a participar en algunes activitats, expressant emocions com la ràbia o la tristesa. Aquests episodis em van recordar la importància de proporcionar un entorn segur i comprensiu, en el qual l’alumnat se senti escoltat i respectat. En aquests casos, és fonamental adaptar les activitats a l’estat emocional de l’alumne, oferint alternatives que li permetin expressar-se i gestionar les seves emocions de manera adequada.

En conclusió, aquesta experiència em reafirma en la necessitat d’una educació personalitzada i flexible, que tingui en compte les particularitats de cada alumne. Com a professionals, hem de ser capaços d’adaptar les nostres metodologies i recursos per respondre a la diversitat present a l’aula, promovent el desenvolupament emocional i cognitiu de tot l’alumnat. Només així podrem garantir una educació inclusiva i de qualitat, que prepari els nostres alumnes per afrontar els reptes de la vida amb confiança i autonomia.

Referències bibliogràfiques

Saura, V. (2018). (8 de gener de 2018). Entrevista a Emilio Ruiz. Diari de l’educació. https://diarieducacio.cat/blog/2018/01/08/tens-alumne-sindrome-down-fes-coses-ell-que-serveixin-tots/

 

Sessió 4: 28/11/2024. Empatia i consciència de les accions

Bona nit! Ens trobem a l’equador de la implementació del pla d’intervenció. Avui estic també especialment contenta sobre com ha desenvolupat la sessió la B. Passo a explicar-vos una mica aquesta quarta sessió.

Descripció de la sessió

Aquesta sessió treballa l’empatia, ajudant l’alumna a comprendre com les seves accions afecten els altres i a reflexionar sobre les conseqüències emocionals de les conductes.

Objectius

-O.G. 2: Reduir la freqüència i intensitat de les conductes disruptives a través d’un treball sistemàtic en la identificació, comprensió i gestió de les emocions, promovent un entorn de respecte, autocontrol i convivència positiva.
-O.E. 2.1: Augmentar la consciència sobre les conseqüències de les conductes disruptives, treballant l’empatia i el reconeixement de com afecten les emocions i el comportament.

Reflexió personal

Avui hem realitzat la segona sessió amb molt bons resultats, destacant la predisposició i actitud positiva de la nena. Estava emocionada i esperant-me amb el seu diari, mostrant una actitud entusiasta i oberta des de l’inici. La primera activitat s’ha desenvolupat sense cap problema, i la nena ha gaudit especialment de mirar-se al mirall i representar emocions. Hem acabat introduint una dinàmica en la qual ella seleccionava una cara amb una emoció, la representava al mirall i jo havia de deduir en quin context es podria donar. Ha estat un moment molt enriquidor i significatiu, ja que ha mostrat una gran capacitat d’empatia, especialment amb emocions “negatives” com la por, la tristesa i la ràbia. No obstant això, s’ha detectat que necessita més treball per identificar i gestionar l’enveja, probablement perquè no s’associa tan directament a una expressió facial específica, fet que li dificulta el reconeixement.La segona activitat també s’ha desenvolupat amb molta fluïdesa. La nena estava emocionada per descobrir el contingut de la caixa i per llegir el llibre, fet que va generar un entorn molt comunicatiu i reflexiu. Va classificar les boletes dins dels pots d’emocions amb una explicació clara i raonada per a cada emoció. Va interactuar molt amb el conte, fins i tot explicant-lo al monstre de la caixa. Aquesta activitat va ser especialment reveladora, ja que va mostrar com associa situacions i persones concretes amb cada emoció. També va demostrar molt afecte i un alt nivell de reflexió quan identificava persones o situacions específiques amb els pots d’emocions. La sessió d’avui ha estat molt significativa. La nena s’ha mostrat especialment oberta, verbalitzant i compartint emocions profundes i reflexions personals. Ha demostrat una alta capacitat d’empatia, comprensió emocional i identificació dels seus sentiments, encara que cal continuar treballant en aspectes com l’enveja i la gestió d’emocions intenses. Ha estat una sessió enriquidora i profitosa, tant per la seva obertura com per la seva capacitat de reflexió i d’aplicar aprenentatges de sessions prèvies.

Per tancar aquest espai de reflexió, avui vull relacionar sobre el procés de redacció i disseny del pla d’intervenció. És evident que per haver elaborat aquest pla, he d’agrair a dues assignatures: Intervenció de la pràctica educativa i Avaluació i intervenció psicopedagògica. En aquestes dues assignatures he pogut veure la gran importància de conèixer bé el context i de tenir sempre present a l’alumnat quan es va a fer un procés d’avaluació psicopedagògica. En el món de la psicopedagogia i en aquest cas, conèixer el context de l’alumna és fonamental per entendre les seves necessitats, inquietuds i potencialitats. El context, que inclou la seva família, l’entorn escolar i les seves experiències personals, ofereix claus imprescindibles per dissenyar intervencions significatives i adaptades. Paral·lelament, el vincle emocional amb l’alumna esdevé el pont que permet establir una relació de confiança, on aquest se senti segur per expressar-se i créixer. Un vincle sòlid no només facilita l’aprenentatge, sinó que empodera a la B. a reconèixer les seves emocions i gestionar-les. En aquest procés, la psicopedagogia no només acompanya, sinó que transforma: escolta amb empatia, actua amb compassió i crea espais en els quals ella pot brillar en tota la seva autenticitat.

Evidències

Com sempre, us deixo el recull d’imatges de la sessió!

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són novament: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta l’arxiu de la graella d’observació.

Observacions personals

Ens trobem a la meitat del pla d’intervenció i també estic més a prop del final de les pràctiques… No em vull posar nostàlgica ja, però em sento molt realitzada i contenta del treball que estic fent amb la B., perquè veig que està molt conenta i que mostra una actitud millor en certs moments del dia.

Sessió 3: 27/11/2024. Aprenem tècniques d’autoregulació

Hola de nou! En aquesta segona setmana d’implementació del pla d’intervenció, passo a descriure-us la tercera sessió.

Descripció de la sessió

L’alumna començarà a aprendre tècniques per regular les emocions intenses, com la ràbia o la frustració a través del treball amb el Semàfor de la calma, tècniques de respiració i ioga.

Objectius

-O.G.1: Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com a eina de prevenció de conductes disruptives.
– O.E. 1.2: Desenvolupar habilitats i estratègies d’autoregulació emocional, centrant-se en tècniques concretes per gestionar emocions intenses que sovint deriven en conductes disruptives (com la ràbia o la frustració).

Reflexió personal

La tercera sessió amb la B. ha estat molt positiva. Ha començat revisant el diari emocional, una activitat que li agrada i cada cop dins de la rutina de l’escola vol fer. Tot i passar uns dies complicats, ha mostrat predisposició. La sessió s’ha dividit en dues parts: el joc del semàfor, que li ha costat aplicar en situacions reals. Aquesta activitat ha estat força costosa i crec que caldria millorar-la. La segona part de la sessió ha consistit a treballar i aprendre tècniques de respiració i de relaxació amb ioga, en les quals ha destacat per la seva motivació, calma i concentració. Ha expressat sentir-se “tranquila i amb pau”. Ha finalitzat escrivint “Pau i Contenta” al diari, mostrant satisfacció amb l’activitat, que es considera incorporar regularment.

En aquesta tercera sessió, vull parlar sobre algunes aportacions de teòrics relacionades amb aspectes desenvolupats durant les activitats:

  • Ioga i relaxació en nens: La pràctica del ioga i la relaxació en nens s’ha demostrat beneficiosa per al desenvolupament emocional i cognitiu. Segons estudis, el ioga ajuda a reduir l’estrès, millorar l’autoregulació emocional i fomentar una actitud més positiva, tal com exposen Hagen i Nayar (2014). La capacitat de la B. per mantenir la calma i verbalitzar que li agrada sentir-se tranquil·la reforça aquesta evidència.
  • Estratègies d’autoregulació com el joc del semàfor: L’ús d’estratègies com el semàfor es basa en tècniques de “mindfulness” aplicades a la resolució de conflictes i a l’autocontrol. Investigacions han demostrat que aquests models estructurats poden millorar la capacitat de pensar abans d’actuar, tot i que el procés pot requerir pràctica i suport consistent per interioritzar-lo (Biegel et al., 2012). El fet que la B. necessiti més exemples pràctics per aplicar la tècnica és coherent amb aquests resultats.
  • Reforç positiu i aprenentatge emocional: L’ús del diari emocional com a eina per reflexionar i expressar els seus sentiments fomenta el desenvolupament de la intel·ligència emocional, un aspecte clau per a la gestió emocional i el benestar psicològic , tal com descriu Cassà (2005). Aquesta activitat no només ajuda a identificar emocions, sinó que també les vincula amb experiències positives, com s’observa amb la resposta de la B. després de la sessió.
  • Beneficis de l’activitat física moderada en nens amb dificultats emocionals: Activitats com el ioga contribueixen a millorar la funció executiva i reduir comportaments impulsius. Segons Diamond i Lee (2011), la combinació de moviment i tècniques de respiració ajuda a estimular àrees del cervell relacionades amb el control inhibitori i la memòria de treball, aspectes clau en la regulació emocional.

Evidències

Com sempre, us deixo el recull d’imatges de la sessió!

Avaluació

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta el document de la graella.

Observacions personals

En aquesta tercera sessió he tingut sentiments diversos… Crec que el plantejament de l’activitat de la tècnica del semàfor calia millorar-la, perquè no he pogut veure si realment la nena ho podrà fer servir o millorarà. En canvi, al desenvolupar la segona sessió, aquests sentiments són molt més positius,  perquè crec que per si mateixa ho podrà fer servir. També estic observant com la nena està creant un vincle molt especial i màgic, ja que ara quan ens trobem per l’escola es mostra molt més alegre i contenta, i té ganes d’estar amb mi.

Referències bibliogràfiques

Biegel, G.; Freedman, M.L.;Griffin, M.L.; Meiklejohn, J.; Phillips, C.; Roach, A. i  Saltzman, A. (2012). Integrating mindfulness training into K-12 education: Fostering the resilience of teachers and students. Mindfulness3, 291-307.

Cassà, È. L. (2005). La educación emocional en la educación infantil. Revista interuniversitaria de Formación del Profesorado19(3), 153-167.

Diamond, A. i Lee, K. (2011). Interventions shown to aid executive function development in children 4 to 12 years old. Science333(6045), 959-964.

Hagen, I. i  Nayar, U. S. (2014). Yoga for children and young people’s mental health and well-being: research review and reflections on the mental health potentials of yoga. Frontiers in psychiatry5, 35.

Sessió 2: 21/11/2024. Vinculem emocions a conductes.

Bona nit! Passo a descriure-us aquesta segona sessió.

Descripció de la sessió

Aquesta sessió se centra a ajudar l’alumna a reconèixer com les emocions influeixen en el seu comportament i a fer una associació conscient entre les emocions i les accions.

Objectius

O.G.1: Fomentar el desenvolupament de competències emocionals en la participant per tal de millorar l’autoconeixement emocional, facilitant la regulació de les pròpies emocions com a eina de prevenció de conductes disruptives.

O.E. 1.1: Identificar i reconèixer les emocions bàsiques i d’altres més avançades, i establir una relació entre aquestes emocions i les conductes que poden generar.

Reflexió personal

En aquesta sessió la B. s’ha mostrat també molt contenta i amb ganes. Només veure’m ja m’ha dit “Hoy contenta”. Ha interioritzat molt bé l’ús del diari. Com a novetat, hem dedicat a revisar com va anar el dia anterior i com ha anat avui (a partir d’ara es farà a cada sessió). Posteriorment, hem emplenat el diari. Avui ella ha volgut escriure contenta i estimar, perquè deia que se sentia així. L’activitat 1 ha funcionat molt bé. Primerament, hem llegit totes les emocions i hem exposat quins moments ens poden fer sentir així.La nena té una capacitat reflexiva molt bona i que cal destacar.  Avui ha millorat, perquè ha estat capaç d’expressar i verbalitzar el fàstic i la calma. Cal continuar treballant amb la vergonya i l’enveja. En destaco novament que la nena sense que se li demani expressa i verbalitza molt quan ha sentit alegria, amor o sorpresa. En aquest cas, també vull dir que ha costat una mica representar les emocions més “negatives” com la ràbia, tristesa o por. Deia que no volia perquè li posa trista i no li agrada. S’ha identificat amb diversos contextos. L’activitat dos ha presentat diversos altibaixos.  Se li ha fet força pesat haver de dibuixar tantes vegades. Ha dit diverses vegades “Estoy cansada” “No quiero ya mas” i “No puedo o no sé”. Se l’ha animat a continuar endavant, aposant en tot moment pel reforç positiu. Hem fet també algunes pauses entre dibuix. La nena ha dibuixat amb detall la gran majoria d’emocions, però ha mostrat molta dificultat per representar l’enveja i la calma. Li he preguntat si em podia explicar el que hi ha dit “No quiero”.

En aquesta sessió he vist molts clars alguns dels continguts que estic treballant a l’assignatura Avaluació i intervenció psicopedagògica.Amb aquests alumnes especialment, és molt necessari establir un clima de confiança i crear un espai segur per a l’alumne. Sense aquest ambient de confiança, escolta, estima i respecte, el pla d’intervenció estic segura que no tiraria endavant. A més, també en l’assignatura ens remarquen molt la importància d’incorporar a tots els agents, és per això que cada dia de la sessió abans i després parlo amb el tutor per veure com està. A més, el psicopedagog també rep tota la informació i n’està al cas.

Evidències

Us deixo un recull d’imatges de la sessió. 

Avaluació 

Els dos instruments avaluatius utilitzats en aquesta sessió són: el diari emocional i la graella d’observació. A continuació s’adjunta el document.

Observacions personals

En aquest cas, vull destacar diversos aspectes:

  • Els cartellets de l’activitat 1 calia tallar-los més curtets.
  • Pel que fa a l’activitat 2, no hauria d’haver estat necessari dibuixar els 10 sentiments/emocions treballats. Es podia fer en un quadret més petitó o bé combinar context amb dibuix.
  • És necessari el reforç positiu i els missatges motivadors. És una nena amb molt de caràcter.
« Entrades més antigues