Bon dia a tothom!
Amb aquesta entrada concloc el període de pràctiques al Col·legi El Carme de Tarragona, una experiència que ha estat clau en el meu desenvolupament professional i personal com a psicopedagoga. És cert que les pràctiques les vaig acabar el dia 18 de desembre, però he volgut deixar uns dies per tal de fer una bona reflexió. Aquest trajecte m’ha permès posar en pràctica els coneixements adquirits durant els semestres anteriors i comprendre de manera profunda com aquests principis s’integren en el dia a dia d’un entorn educatiu. Concloure aquests mesos de pràctiques suposa molt més que posar fi a una etapa formativa. És una oportunitat per reflexionar sobre un trajecte que m’ha transformat profundament, no només com a futura psicopedagoga, sinó també com a persona. Aquestes pràctiques han estat un espai privilegiat on teoria i pràctica s’han trobat, cosa que em permet integrar coneixements acadèmics amb les exigències reals de l’entorn educatiu.
A continuació, faig una descripció d’aquells aspectes que vull reflexionar.
L’anàlisi de necessitats: una pràctica imprescindible
El procés de detecció i anàlisi de necessitats del centre educatiu també va ser una etapa clau. Aquest exercici va requerir la combinació d’eines quantitatives i qualitatives per identificar les àrees que requerien intervenció, i va posar de manifest la importància de basar les decisions pedagògiques en un diagnòstic rigorós. Aquest enfocament analític m’ha ajudat a comprendre la transcendència d’una planificació estratègica que respongui a les necessitats reals de l’alumnat i de l’escola. Tot i ser l’escola en la qual fa quatre anys que treballo, he pogut conèixer molt més la realitat i les necessitats existents. Per tant, em va permetre veure la importància de fonamentar qualsevol acció educativa en un diagnòstic acurat. Sense una anàlisi prèvia rigorosa, es corre el risc de plantejar estratègies que no responen a les necessitats reals de l’alumnat o del centre. Aquesta experiència m’ha ensenyat a valorar el rigor metodològic com una eina imprescindible per dissenyar accions pedagògiques efectives i sostenibles.
Un enfocament integral en l’acompanyament de l’alumnat
Una de les grans lliçons que m’emporto d’aquest període és la importància de l’acompanyament integral de l’alumnat. Aquesta visió holística implica anar més enllà de les necessitats acadèmiques per atendre també les dimensions emocionals, socials i personals. Durant les pràctiques, he pogut observar com un suport adequat pot marcar una diferència significativa en el desenvolupament integral de l’estudiant. Una de les fites més significatives d’aquest període ha estat la implementació del programa “Un viatge ple d’emocions”, que em va brindar l’oportunitat d’acompanyar no només l’alumna amb qui treballava específicament, sinó fer una intervenció amb tot el grup classe. Aquesta experiència va posar en evidència la importància de l’educació emocional com a eina per al desenvolupament integral de l’alumnat, i va demostrar com un enfocament inclusiu i participatiu pot generar espais de creixement col·lectiu i individual. Vaig tenir l’oportunitat d’observar com l’educació emocional ajuda a construir un entorn més inclusiu i segur. Això em reafirma en la necessitat d’integrar aquests aspectes en qualsevol acció pedagògica. Dissenyar, implementar i avaluar un projecte des de zero ha estat una experiència molt gratificant.
La importància de l’acompanyament professional: el treball compartit i la comunicació
Al llarg de les pràctiques, el suport i l’acompanyament rebut per part dels professionals del centre han estat determinants. La seva orientació, tant a escala tècnica com humana, m’ha proporcionat una base sòlida sobre la qual construir les meves pròpies competències. Destaco especialment l’acompanyament fet pel tutor de pràctiques i també el tutor de l’alumna. A més, també vull agrair a la referent de l’EAP per la seva participació i col·laboració en resoldre qualsevol dubte o qüestió que he tingut. Aquesta experiència m’ha servit per entendre la importància de treballar en equip en l’àmbit educatiu. Aquest suport ha reforçat la meva convicció sobre la necessitat d’una comunicació efectiva entre tots els agents educatius per assolir objectius compartits. El diàleg constant amb altres professionals ha estat una font de creixement i aprenentatge, i m’ha permès reflexionar sobre la meva pròpia pràctica. Aquest treball col·laboratiu també m’ha fet valorar la importància d’una comunicació clara i efectiva entre tots els agents educatius per garantir el benestar i l’èxit de l’alumnat.
Un viatge de creixement personal
A més de l’aprenentatge tècnic i professional, aquest període de pràctiques ha estat una oportunitat de creixement personal profund. He après a reconèixer les meves fortaleses i les àrees que necessiten millora, i he desenvolupat habilitats com l’empatia, la paciència i la capacitat d’adaptació. Les situacions que he afrontat durant aquest temps m’han ensenyat la importància de l’escolta activa, no només per entendre millor les necessitats de l’alumnat, sinó també per establir relacions de confiança amb els equips docents i les famílies. Aquesta capacitat d’escoltar i reflexionar m’ha permès prendre decisions pedagògiques més informades i efectives. Des del punt de vista personal, aquest període de pràctiques ha estat un espai de creixement i introspecció. Destaco novament la importància de la reflexió crítica en la presa de decisions pedagògiques. Això m’ha permès consolidar una visió més crítica i reflexiva sobre el meu rol com a psicopedagoga i reconèixer el valor de l’aprenentatge permanent en el meu desenvolupament professional. També m’ha permès valorar-me més i confiar molt més en les meves capacitats, un procés de canvi que ja fa uns anys que estic intentant aconseguir.
La connexió entre teoria i pràctica
Una altra experiència enriquidora d’aquests mesos ha estat la possibilitat de posar en pràctica els coneixements adquirits durant les assignatures del meu programa d’estudis. Conceptes que fins ara havien estat essencialment teòrics han pres forma en situacions reals, i això em permet entendre millor la seva aplicabilitat i limitacions. Aquesta connexió entre teoria i pràctica ha consolidat la meva comprensió de la psicopedagogia com a disciplina essencial per a l’educació inclusiva i humanista. He pogut comprovar que la psicopedagogia no només acompanya, sinó que transforma, oferint eines per superar barreres i potenciar les capacitats de tot l’alumnat.
Mirant cap al futur
Aquest període de pràctiques no és només un final, sinó també un nou començament. Ha estat una etapa de descobriment, aprenentatge i reafirmació de la meva vocació com a psicopedagoga, una experiència que m’ha transformat profundament tant en l’àmbit professional com personal. Em sento profundament agraïda per les experiències viscudes i per l’acompanyament rebut. Cada interacció amb l’alumnat, els professionals del centre i el tutor de pràctiques ha estat una oportunitat d’aprenentatge significatiu, d’explorar noves perspectives i d’enriquir la meva manera de concebre l’educació. Durant aquest període, he tingut l’oportunitat de comprendre la importància d’una educació que situï l’alumnat al centre del procés. Un acompanyament integral, que atengui les necessitats acadèmiques, emocionals, socials i personals de cada individu. Tenir-ho present i aplicar-ho és fonamental per afavorir el seu creixement i el seu benestar. Aquesta visió holística de l’educació m’ha reafirmat en la meva creença que cada infant té un potencial únic que cal valorar i potenciar. En definitiva, aquest període m’ha proporcionat les eines, la motivació i el compromís necessari per seguir treballant per una educació inclusiva, transformadora i adaptada a les necessitats de cada alumne. Afronto el futur amb il·lusió i determinació, amb la convicció que l’educació és una eina poderosa per transformar el món, i que la psicopedagogia hi juga un paper essencial. Amb un profund sentiment de gratitud, tanco aquesta etapa amb el compromís ferm de continuar creixent, aprenent i contribuint a construir un sistema educatiu que afavoreixi el desenvolupament integral de l’alumnat i promogui una societat més equitativa i humana.
Gràcies a totes les persones que han fet possible aquest viatge, aquest és només el principi d’un compromís que continuo amb il·lusió i responsabilitat!